Recorde que quan era xicotet els dies de pluja eren dies que trencaven la rutina al poble. Hi havia més gent a l’eixida de l’escola i especialment als bars.
La pluja impedia el treball dels collidors de taronja i jo ho veia com una jornada de descans per a ells i un trencament de la quotidianitat per a mi, doncs tenia als meus familiars a casa.
Ha plogut molt des d’aleshores i l’altre dia em va tocar a mi un dia de pluja al camp. Tot i que va ser un dia de descans que vaig aprofitar, quan s’aproximava la nit el jornal era de 0 euros. Per aquest motiu em venia al cap la situació d’aquells treballadors que tenen fills i no arriben a pagar l’hipoteca. O eixos que treballen per a una ETT i que es veuen obligats a treballar al camp encara que ploga o hi haja 40 graus. El que està clar és que el grau d’explotació és cada volta més alt i les condicions de vida més difícils.
Passaran a la història els dies de pluja en que els camperols es quedaven a casa?
Marco Malenin 