L’ESTAT I LA REVOLUCIÓ

lenin
Click en la imatge

L’Estat i la Revolució, de Vladímir Ilitx Uliànov LENIN. A més d’un li vindria bé una lectura d’aquest llibre.

“L’Estat és una organització especial de la força, és una organització de la violència per a la repressió d’una classe qualsevol. Quina classe és la que el proletariat ha de reprimir? Només és, naturalment, la classe explotadora, és a dir, la burgesia. Els treballadors només necessiten l’Estat per a xafar la resistència dels explotadors, i aquest aixafament només pot dirigir-lo, només pot portar-lo a la pràctica el proletariat, com l’única classe conseqüentment revolucionària, com l’única classe capaç d’unir a tots els treballadors i explotats en la lluita contra la burgesia, per la completa eliminació d’aquesta. 

Les classes explotadores necessiten la dominació política per a mantindre l’explotació, és a dir, en interès egoista d’una minoria insignificant contra la majoria immensa del poble. Les classes explotades necessiten la dominació política per a destruir completament tota explotació, és a dir, en interès de la majoria immensa del poble contra la minoria insignificant dels esclavistes moderns, és a dir, els  grans terratinents i capitalistes. 

Els demòcrates petitburgesos, aquests seudosocialistes que han substituït la lluita de classes per somnis sobre l’harmonia de les classes, s’han imaginat la transformació socialista també d’una manera somiador, no com l’enderrocament de la dominació de la classe explotadora, sinó com la submissió pacífica de la minoria a la majoria, que haurà adquirit consciència de la seua missió. Aquesta utopia petitburgesa, que va inseparablement unida al reconeixement d’un Estat situat per damunt de les classes, ha conduït en la pràctica a la traïció contra els interessos de les classes treballadores, com ho ha demostrat, per exemple, la història de les revolucions franceses de 1848 i 1871, i com ho ha demostrat l’experiència de la participació “socialista” en ministeris burgesos en Anglaterra, França, Itàlia i altres països a finals del segle XIX i començaments del XX.”

Anuncis

Notas de la cárcel, de Erich Honecker

Notas de la cárcel. Escritas en la prisión de Berlin-Moabit entre 1992 y 1993.

click en la imagen

Encarcelado por el Gobierno Federal alemán, Erich Honecker puso sobre el papel sus  reflexiones acerca de la derrota del socialismo en su país. Se trata pues del análisis y el testimonio de uno de los principales actores del drama y además uno de los pocos  dirigentes de los países socialistas que no  renegó ni de su acción pasada ni de sus  ideales comunistas. Este texto se extrae de una obra aparecida en Berlin en 1994 bajo  el título “Moabiter Notizen”.

La traducción ha sido realizada con el  objetivo político de proveer un documento  utilizable al lector francófono, militante o curioso de la historia europea reciente. No  hay duda de que algunos de los más de diez mil firmantes de la petición para liberar a  Erich Honecker estarán interesados en conocer mejor al antiguo dirigente de la RDA.

EL AUTOR: ERICH HONECKER

Nació en 1912 en Sarre. Formación de curtidor. Dirigente de la Juventud Comunista de  Alemania (KJVD) a la llegada del nazismo. Preso político de 1935 a 1945. Fundador en 1946 de la Juventud Libre Alemana (Freie Deutsche Jugend, FDJ) que dirige durante 10 años.

Miembro del Buró Político del SED (Sozialistische Einheitspartei Deutschlands, Partido Socialista Unificado de Alemania) a partir de 1958, Secretario General en  1971. Jefe de Estado de la RDA tras la muerte de Walter Ulbricht (1973), “dimite” en Octubre de 1989, se refugia en la Unión Soviética, es entregado por Yeltsin en verano de 1992 a la justicia de Kohl. El 3 de diciembre de 1992 pronuncia ante sus jueces una declaración refutando las  acusaciones de complicidad en asesinato de las que es objeto y mostrando el carácter político del proceso.

Liberado un mes más tarde, muere en Santiago de Chile en mayo de 1994 [donde había sido acogido por los comunistas chilenos agradecidos a la RDA por su apoyo  político y material frente a Pinochet. N. del T.].  Es autor, entre otras cosas, de unas memorias (“Aus meinem Leben”), inéditas en francés. El discurso de 1992, por el contrario, ha sido publicado por el Comité Honecker de Solidarité Internationaliste.