Un barri des de la finestra

bart ventanaSón les nou del matí i Alfred obri les finestres de la seva habitació amb signes d’haver dormit poc. Al carrer està un home major assegut al banc amb un diari a les mans mentre observa dissimuladament la gent que passa. En eixe precís moment veu córrer un nen i sa mare cap a l’escola quan de sobte la mare entropessa amb una dona major que va demanant menjar pel barri.

-Disculpe senyora, s’ha fet mal?

-No, tranquil·la. Estic bé.

-Tinga un euro, tot el que porte a la butxaca.

-Em conforme amb la teva amabilitat. Estic acostumada a que la gent m’evite.

S’acomiaden i la dona continua demanant ajuda mentre observa a un jove que pega enganxines comunistes als cristalls del banc. Aquella entitat que la va estafar feia tres anys, just quan la tiraren del seu treball. No passa un minut i arriben dos agents de la policia i comencen a interrogar al xic que s’amaga les enganxines a la butxaca.

-Bandoler! –crida el comerciant de la tenda d’enfront.

-No senyor, bandolers són els del banc! –diu el jove mentre el porten esposat cap a comissaria.

-Té tota la raó! Els vertaders bandolers són els banquers i la policia no els diu ni mu. exclama una xica d’uns vint anys-.

Dos adolescents passen per davant de la xicona rememorant un gol de Messi quan de sobte cau davant seu un obrer d’un andami.

-Què faré ara si no tenia contracte? Com donaré de menjar a la meva família? –Pregunta desconsolat.

-Tranquil fill, -diu el capellà que es dirigeix cap a l’església. Hem de tenir fe en nostre senyor.

-Clar, i en la banca, la patronal, els mitjans de comunicació, els partits del règim i en el sursuncorda. –li respon el treballador mentre intenta soportar el dolor.

-Mare! com hem arribat a esta situació? –es lamenta l’home assegut al banc.

-Per tenir fe en lladres i paràsits! –conclou l’obrer.

Alfred, asomat a la finestra interpreta la realitat del seu barri. Ara cal transformar-la.

Anuncis

Una gota d’esperança

cropped-424718_10150759989263136_60677693135_12453510_592667865_n.jpgEn una societat que prefereix la imatge ràpida i preparada a l’anàlisi crític, amb uns lectors que prefereixen llegir literatura barata a qualsevol dels clàssics, on la revolució queda reduïda a Tweets de 140 caràcters… hi ha una gota d’esperança sempre que algú et recomana un bon llibre, un article, un estudi científic, un documental, o simplement quan veus que algú dedica uns segons a llegir les reflexions d’aquest humil bloc, que ja sumen més de 3.800 lectures en poc més d’un any. Gràcies i a seguir plantant cara.

¿Acabar con la corrupción sin acabar con el sistema?

mentiraenverdadsu5KalvellidoÚltimamente los medios de manipulación no paran de hablar de corrupción. ¿Se estarán haciendo el haraquiri? – evidentemente no.

Aunque no hubiese corrupción, todo continuaría igual con el sistema de ladrones existente.

La “crisis” no la provocan los títeres corruptos per se, ni los coches oficiales, ni las instituciones, pues todos estos son productos del sistema. Hay que tener un poquito de vista.

Debemos acabar con la corrupción y los privilegios, pero sin olvidar a quienes están arriba. Esos son nuestra verdadera crisis, que lleva más años de los que creemos.

¿Acabar con la corrupción sin acabar con el sistema?-¡no!

Consciència, organització, formació i lluita

  1. Consciència de classe: és fonamental la seua recuperació per a entendre que vivim la lluita de classes antagòniques i en la que els nostres interessos són els contraris dels seus.

  2. Organització: el Partit Comunista com a mecanisme dels treballadors conscients i organitzats per a lluitar pels seus interessos de classe i la superació de la lluita de classes.

  3. Formació: és necessari el compromís de la militància per a l’eficàcia del Partit.

  4. Lluita: allà on estiga un comunista estarà el Partit, allà on estiga el Partit estaran els seus militants organitzats.

Soliloqui d’un jove amb espectatives de vore futbol mentre es juga el seu futur

28 de març del 2012

Avui juga el Barça la Champions. Porte tot el dia currant, i per fi arriba la recompensa: partit televisat.

Ara quan acabe de treballar em dutxaré i em tombaré al sofà mentre prenc unes birres i pegue una miradeta al diari Sport. Pot ser vinguin un parell d’amics i pillem uns menús del Mc.Donals mentre veiem el partit.

És monòtona la vida, però crec que soc feliç. Entre setmana treballe i quan acabe descanse, sope, veig la Tv i a dormir per tal de tornar a començar la rutina. El cap de setmana treballe pràcticament durant tot el dissabte, però més animat ja que per la nit toca sopar i anar de festa. És el dia que més m’agrada de la setmana. Durant la setmana acumule ganes de festa. Quan arriba el dissabte per la nit em menge el món, i si fan futbol més encara. La nit del dissabte és sempre una passada. M’agrada anar de sopar abans de la festa, però no puc sempre perquè no m’arriba el sou. Amb el “botelló” bec tot l’alcohol que vull (he tingut diverses intoxicacions etíliques) però  no prenc drogues. Els diumenges no m’alce del llit pràcticament fins ben entrada la vesprada.

Soc collidor de taronja per a una ETT des que tenia 16 anys, treballe de sol a sol i em paguen 600 € mensuals, encara que sempre amb retràs. A més tinc problemes d’esquena i no em puc permetre agafar la baixa perquè perdria el treball. Els meus pares em diuen que em traga el Graduat Escolar, i que estudie un mòdul per tal de trobar algun dia un treball en millors condicions. Mai se m’ha donat bé l’escola.

El meu pare es troba en l’atur des de fa quatre anys; ma mare és funcionaria, encara que ara cobra molt menys que fa dos anys i a més està molt preocupada pels rumors d’acomiadaments en la sanitat pública. Ella i els companys han fet manifestacions i totes eixes coses que fan. A mi no em va tot això. Ella cobra més que jo i encara es queixa.

Parlant de manifestacions, avui han vingut uns homes d’un partit o sindicat, com es diga, a dir-nos que demà no anem a treballar perquè hi ha Vaga General. Ni boig deixe de treballar! No puc perdre un euro, estic estalviant per comprar-me la Play Station 3 i per acabar de pagar els cristalls tintats del meu cotxe. És veritat que aquesta gent pareixia tenir moltes raons. Però pase, com bé  diuen “qui estiga bé que no es menege”. Ens han oferit fer com que no ens deixen treballar per tal que la empresa no ens pose problemes. Però no val la pena tot això.

Tres companys meus si que faran Vaga. En veritat son valents. Mon pare em diu que si la empresa pren represàlies ho pagaran. Però si aconsegueixen alguna cosa aturant-se també em beneficiaré jo sense haver fet la Vaga.

Comence a sentir-me contradit. Tenen raó en això de què qui no te opció de parar de treballar per les pressions al lloc de treball s’entén que no paren. Però si els piquets t’ajuden deuria fer-la. Però total per a què! A la Tele tots diuen que la Vaga no ajuda a acabar amb la crisi, que no serveix per a res, que el país no està per a vagues, que “esto lo arreglamos entre todos”. Quin embolic! Deuré estudiar un poc per tal d’entendre aquestes coses…

Bo, què més dona, avui juga el Barça.