Santa Bàrbara i els trons o quan venen eleccions.

“Hi ha qui només es recorda de Santa Bárbara quan trona”

Aquest refrany podria definir la campanya de molts partits polítics quan s’apropen les eleccions, especialment les municipals.

En contraposició a qui es preocupa i s’organitza diàriament per a solucionar els problemes del poble -majoritàriament de treballadors- hi ha qui apareix a dos o tres mesos de les eleccions per confeccionar llistes i “canviar les coses.” Com si tot es solucionara en un tres i no res.

Aquestes dos maneres d’afrontar un procés electoral es distingeixen també en la forma d’afrontar les eleccions. En el primer cas, vos oferiran aportar idees i esforços de forma diària, doncs les llistes han de ser producte d’eixe compromís. En el segon dels casos, vos oferiran un lloc a la llista, i prou.

SIN-FUTUROAltra diferència substancial resideix en que els primers lliguen la política municipal a l’autonòmica, estatal, europea i mundial, doncs entenen que cada volta té més relació i de manera més desfavorable per als municipis. En canvi, els segons tracten de deslligar allò evident. Uns per vergonya de que els seus partits –en els altres àmbits territorials- són els qui ens porten a la classe treballadora a la misèria i no volen sentir-se còmplices. Altres per ser part d’eixa moda equidistant, incapaç de definir-se per por a perdre quatre vots.

Per últim, m’agradaria parlar d’un altre esdeveniment, que com les olimpíades o els mundials, es produeix -curiosament- cada quatre anys. Es tracta de clamar al cel amb urgència per la unitat de l’esquerra. “Que ve la dreta!” –Ara?

Hauria sigut millor buscar esta unitat diàriament, no només quan trona.

Anuncis

A l’espera d’una nit intel·lectual

El dia havia transcorregut com qualsevol altre. Treball, esforç, suor i converses banals. El de sempre.

Escoltar converses tauromàquiques, les quals a Eduard li suposaven llàstima. No per aquell pobre bou sinó per aquella societat que pareixia necessitar més el circ que pa. No obstant això, en vegada de consumir més pa –que falta en feia- augmentaven les ganes de més circ. No només en forma de converses sinó d’acalorades discussions. Quin problema aquell de si deurien pagar-li a un home 20 o 22 milions d’euros!

S’aproximaven les hores més caloroses al tall i Eduard decidí intervenir en el debat. No ho feu per integrar-se –que també- sinó per sentir-se viu.

Arribava la nit, i un llibre obscur i trist fou el total del treball intel·lectual d’aquell dia… “normal”.

52539a8158c082a371000000.__grande__

El movimiento de los coches de choque

El movimiento de los coches de choque

-El problema es que la gente no se mueve. ¡Debemos movernos!

-¿Hacia dónde?

He aquí la cuestión.

 

14Aunque durante los últimos años han tenido lugar diferentes movimientos, podemos afirmar que hasta la fecha continúan dispersos y aislados.

Una de las causas radica en que la mayoría han surgido como respuesta ante los constantes ataques del capital y se han limitado a lo concreto y lo inmediato, sin analizar el problema en su contexto y sin expectativas a largo plazo, pues lo urgente es el presente. Podríamos decir que el fondo damos respuestas a los ataques y no al atacante.

Lo cierto es que corremos el peligro de querer llegar a la playa con un coche de choque: por muchas horas que dediquemos a circular en él, nunca llegaremos a nuestro destino si no salimos de la pista.

Debemos aceptar que así no llegamos a ningún lugar y que al final sólo conseguimos mareamos, desperdiciar recursos y darnos hostias (entre nosotros). ¡Y lo que nos hemos reido…! (como diría Gila). Algunos incluso se lo pasan bien demostrando lo buenos y astutos que son al volante, aunque sólo sirvan para eso (o eso creen).

Es por eso que ha llegado el momento en que alguien diga que es necesario salir de la pista de coches de choque. Después, habrá quien irá andando, en bici o en coche pero lo que es seguro es que nos encontraremos por los caminos si en verdad nuestro destino es el mismo.

Mientras tanto, el capital y sus medios de comunicación nos quieren hacer pensar que con el coche de choque llegaremos.

¡Y algunos caen…!

Les formigues tenien set

Les formigues tenien molta set. El seu objectiu per tant, era arribar a un riu on poder beure doncs tantes hores de treball les havia deixat seques.

El cas és que ja portaven molt de temps buscant l’aigua car havien estat guiades per unes ratetes que jugaven a enganyar-les. Aquestes les portaven a llocs sense aigua o en ocasions davant del seu enemic antagònic, l’ós formiguer. Però les rates eren llestes i no solien dirigir directament a les formigues. Tenien a la seua disposició a uns llors que repetien les seues directrius en forma d’eslògan (sense saber què deien, clar).

formiga rojaUn bon dia, unes quantes formigues -fartes de patir set- es varen adonar que els llors i les rates les marejaven de tal manera que mai arribarien a trobar l’aigua. És més, en el fons beneficiaven –voluntàriament o no- a l’ós formiguer. Fou aquest el motiu pel qual aquest grup de formigues va decidir buscar l’aigua per sí mateix. Començaren a organitzar l’expedició de manera intel·ligent sense voler deixar a les seues companyes a mercè de les rates i dels llors.

Les rates, que temien quedar-se sense feina, decidiren encetar una campanya de difamació contra el grup de les formigues roges (com elles s’anomenaven). Els llors no paraven de repetir una i altra vegada: “les formigues roges estan boges!” o “les roges formigues no són noves sinó antigues”, dos eslògans molt apegalosos que donaven bons resultats calant el pensament de moltes formigues.

Curiosament, als mitjans de comunicació dels formiguers (propietat dels óssos més poderosos) apareixien unes formiguetes molt boniques que mitjançant un llenguatge exquisit animaven –sense dir-ho expressament- a seguir les directrius de les rates. Resistir-se als seus encants resultava molt difícil per a les masses de formiguetes treballadores.

Per la seua part, el govern dels óssos encetava una forta campanya contra les formigues roges mitjançant lleis repressives que pretenien acabar amb la lluita. No podien permetre que les formigues trobaren aigua, doncs sabien que si ho feien, deixarien de dependre del seu malèfic sistema que les convertia en esclaves.

No obstant això, les heroiques formigues roges no tenien por a res. S’organitzaven fraternalment i estudiaven la realitat entre iguals per tal de decidir quines actuacions dur a terme unitàriament per arribar al seu objectiu.

Encara que lentament, cada volta n’eren més i més, fins que un dia les masses de formigues arribaren a un gran riu.

Així fou com arribaren a ser invencibles i lliures.

Sobre la “Gran Coalición” PP-PSOE. El fascismo que viene

El candidato de los socialdemócratas europeos (entre ellos el PSOE), Martin Schulz, felicitaba hace pocos meses al Gobierno del PP por sus reformas. Recordemos además que el partido de Schulz es socio de gobierno de Merkel.

Bmd0UElCYAEDTtL¿Se imaginan un gobierno del PP y del PSOE? -Muchos pensarán que es imposible que gobiernen juntos, pero personajes como Felipe González, Rita Barberá , Zapatero o Cañete, entre otros, apuestan por una gran coalición PP- PSOE. Y es que los dueños de estos partidos/mafias (quienes pagan campañas electorales de más de 18 millones de euros), están exigiéndoles un gobierno de concentración.

¿Llegarán a hacerlo? – Lo cierto es que en Europa han coincidido en un 73% de las votaciones. Además, han sido capaces de cambiar juntos el artículo 135 de la Constitución para que el pago de la deuda (ilegítima) esté sobre nuestras necesidades básicas. También podríamos hablar de reformas laborales anti- obreras, del retraso de la edad de jubilación, de querer censurar las redes sociales, de regalar millones a los bancos o permitir los desahucios. Podemos asegurar que en los temas importantes van de la mano.

¿No hay diferencias entre ellos? -Sí. La principal diferencia en materia económica radica en qué lobby obtendrá más beneficios según gane PP o PSOE. El resto de diferencias son pura apariencia.

índexEntonces, ¿qué les lleva a exigir una gran coalición? -Pues que en vistas a una acentuación de la lucha de clases, deben unirse de manera más firme para defender sus intereses de clase. Ellos tienen claro que la clase obrera vamos a vivir cada vez en peores condiciones y entienden que deben prepararse para evitar sustos, tal y como hicieron mediante los fascismos de los años 30 en Europa. Como decía Bertolt Brecht, “no hay nada más parecido a un fascista que un burgués asustado”.

¿Serán capaces? – Lo han demostrado históricamente y lo siguen haciendo hoy en día en Ucrania. Allí apoyan al gobierno fascista surgido tras el golpe de Estado mientras criminalizan a los antifascistas. Por mucho que intenten ocultarlo, el PP y el PSOE son como mínimo cómplices.

Y esto, amigos y amigas, no es otra cosa que la lucha de clases.

El futuro está en nuestras manos: ¡organízate y lucha!

Sobre la “Gran Coalició” PP-PSOE. El feixisme que ve

Bmd0UElCYAEDTtLEl candidat dels socialdemòcrates europeus (entre ells el PSOE), Martin Schulz, felicitava fa pocs mesos al Govern del PP per les seues reformes. És més, cal recordar que el partit de Schulz es soci de govern de Merkel.

S’imagineu un govern del PP i del PSOE? –Molts pensaran que és impossible que governen junts, però personatges com Felipe González, Rita Barberá, Zapatero o Cañete, entre d’altres, aposten per una gran coalició PP-PSOE. I és què, els amos d’aquests partits/mafies (els que paguen campanyes electorals de més de 18 milions d’euros), estan exigint-los un govern de concentració.

Arribaran a fer-ho? -El fet és que en Europa han coincidit en un 73% de les votacions. A més, han sigut capaços de canviar junts l’article 135 de la Constitució per a que el pagament del deute (il·legítim) estiga sobre les nostres necessitats bàsiques. També podríem parlar de reformes laborals anti-obreres, de retràs de l’edat de jubilació, de voler censurar les xarxes socials, de regalar milions als bancs o de permetre els desnonaments. És a dir, en els temes importants van de la maneta.

No hi ha diferències entre ells? -Sí. La principal diferència en matèria econòmica radica en quin lobby trau més benefici segons guanye PP o PSOE. La resta de diferències és pura aparença.

índexAleshores, què els porta a exigir una gran coalició? -Doncs que en vistes a una accentuació de la lluita de classes, han d’unir-se de manera més ferma per defendre els seus interessos de classe. Ells tenen clar que la classe obrera anem a viure cada volta en pitjors condicions i entenen que s’han de preparar per evitar esglais, tal i com van fer mitjançant els feixismes dels anys 30 a Europa. Com deia Bertolt Brecht, “no hi ha res més paregut a un feixista que un burgés espantat”.

Seran capaços? -Ho han demostrat històricament i ho continuen fent avui en dia a Ucraïna, recolzant un govern feixista després d’un colp d’Estat i criminalitzant als antifeixistes. Per molt que ho intenten amagar, el PP i el PSOE són com a mínim còmplices.

I açò, amics i amigues, no és altra cosa que la lluita de classes.

El futur està en les nostres mans: organitza’t i lluita!

“Estamos saliendo de la crisis”

Estoy seguro de que habrás escuchado más de una vez que estamos saliendo de la crisis. Es normal. Llevan años diciéndolo a través de los medios de “comunicación”. Suelen ser capitalistas, representantes de la patronal, miembros de los partidos que gobiernan (PP ahora y PSOE antes), “capos ” del FM, etc.

Por eso me gustaría haceros una pregunta: ¿habéis notado muchos cambios positivos a vuestro alrededor?

DESINFORMACIÓNSé que los medios de manipulación de masas son muy poderosos. Durante años han conseguido alienar hasta extremos impensables. Han llegado a hacernos creer ser lo que no somos. Sé que suena extraño, pero pensad por un momento lo que acabo de decir: creer ser lo que no somos. Han llegado a manipular hasta tal punto que nos hemos acostumbrado a dejar que ellos piensen por nosotros. Como mucho nos dejan espacio para pensar en la alineación del equipo de fútbol o la situación amorosa de un famoso. Es decir, cosas banales. También tenemos la opción de elegir quién y cómo nos engañará: La Sexta o Tele5, El País o La Razón, La Cope o La Ser. Nos han convertido en máquinas: ya no pensamos, nos dedicamos a obedecer sus órdenes. Es muy fuerte.

La pregunta ahora es: ¿conseguirán hacernos creer que estamos mejor mientras vemos a nuestro alrededor paro, trabajos cada vez más precarios, exilio, desahucios, gente buscando comida en el contenedor o niños pasando hambre?

He optado por no ver ningún telediario, tertulia o debate. No quiero que me engañen más. Prefiero analizar la realidad por mí mismo, debatir con mi gente y crear medios alternativos o potenciar los ya existentes (hechos por personas de nuestra clase social).

Me niego a ser un borrego.

5ee1e01a57ed7550516134d9bae38859_XL