Dos años de blog

tartaYa hace dos años y parece que fue ayer cuando empecé a escribir en este blog. Más de 275 posts para desahogarme con los enemigos de clase y con los traidores, valga la redundancia.

Sin duda la situación ha empeorado desde entonces para la clase obrera. Cierto es que hay mucho movimiento en la calle, pero sin una guía política. Por eso pienso necesaria la reconstrucción del Partido Comunista, esa que el capital trata de impedir a toda costa. Por este motivo, entre otros, cada día está más presente el fascismo en nuestro entorno (por lo que pueda pasar). Tampoco debemos ignorar la aparición de oportunistas que se presentan como líderes mesiánicos, algunos de ellos consagrados por los medios del capital. En cuanto a nuestras filas, no podemos concebir un partido como si fuera un foro de debate ni mantenerlo por nostalgia. Menos aún que nadie desprecie la voluntad de las bases o utilice la organización (y todo el trabajo militante) a modo de trampolín para fines personales.

Durante años trataron de matar al Partido de la clase obrera y no pudo ni Franco. Después intentaron enterrarlo vivo y todavía hay quien lo sigue intentando. Ahora tratan de marginarnos y nos llaman sectarios, stalinistas, anquilosados, etc. Cierto es que lo dirán de todas formas, hagamos lo que hagamos, pues somos de los pocos que siempre cuestionamos el sistema. También recibimos muchas presiones o ataques por no creernos mucho eso del “tripartit” que manda el poder económico. Incluso algunos se atreven a atacar nuestra democracia interna, como si tuviéramos que estar bailando el agua a más de uno.

Demasiados ataques por todos los lados. Se nota que la construcción del partido de los trabajadores es un problema para más de uno. Lo siento pero no es por capricho sino por necesidad, pues no nos queda otra opción que el socialismo y el PC es nuestra herramienta. Y quien se ponga por delante, que se aparte.

¡Viva la clase obrera!

Anuncis

Dos anys de blog.

tartaJa fa dos anys i pareix que fou ahir quan vaig començar a escriure en aquest blog. Més de 275 posts per desfogar-me amb els enemics de classe i els traïdors, vaga’m la redundància.

Sens dubte la situació ha empitjorat des d’aleshores per a la classe obrera. Ben cert és que hi ha molt de moviment al carrer, però sense una guia política. Per això pense necessària la reconstrucció del Partit Comunista, la qual el capital tracta d’impedir a tota costa. Per aquest motiu cada dia està més present el feixisme al nostre entorn (pel que puga passar). Tampoc hem d’ignorar l’aparició d’oportunistes que es presenten com a líders messiànics, alguns d’ells consagrats pels mitjans del capital. Pel que fa a les nostres files, no podem concebre un partit com si fos un fòrum de debat ni mantenir-lo per nostàlgia. Menys encara que ningú menyspree la voluntat de les bases o utilitze l’organització (i tot el treball militant) a mode de trampolí per a fins personals.

Han tractat durant molts anys de matar al Partit de la classe obrera i no pogué ni Franco. Després intentaren soterrar-lo viu i encara hi ha qui ho intenta. Ara tracten de marginar-nos i ens qualifiquen de sectaris, stalinistes, anquilosats, etc. Cert és que ho diran de totes formes, fem el que fem, doncs som dels pocs que sempre qüestionem el sistema. També rebem moltes pressions o atacs per no creure’ns molt això del “tripartit” que demana el poder econòmic. Inclús ataquen la nostra democràcia interna, com si tinguérem que estar ballant l’aigua a més d’un.

Massa atacs per tots els llocs. Es nota que la construcció del partit dels treballadors i les treballadores és un problema per a més d’un. Ho sent, no és per capritx sinó per necessitat, doncs no ens queda altra opció que el socialisme i el PC és la nostra ferramenta. I qui es pose per davant, haurà d’apartar-se.

Visca la classe obrera!

Curiosidades del lenguaje

joseph-goebbels nazi frase

Me pregunto:

  • ¿Co-pago o Re-pago?
  • ¿Son bolas  o balas de goma?
  • ¿Por qué dicen solidaridad cuando realmente es caridad?
  • ¿Paga extra o salario repartido en 14 pagos?
  • ¿Por  qué se llaman socialistas cuando son socialdemócratas?
  • ¿Por qué se definen como progresistas, modernos y abiertos, si son ecoguays o quintacolumnistas?
  • ¿Por qué se autodenominan “populares” cuando no pueden atentar más contra el pueblo?

Resulta curioso las maravillas que se pueden hacer con el lenguaje. Joseph Goebbels estaría orgulloso de sus alumnos.

Curiositats del llenguatge

Em pregunte:

  • joseph-goebbels nazi fraseÉs Co-pago o Re-pago?
  • Són boles  o bales de goma?
  • Perquè diuen solidaritat quan realment és caritat?
  • Paga extra o salari repartit en 14 pagaments?
  • Perquè s’anomenen socialistes quan son socialdemòcrates?
  • Perquè es defineixen com progressistes, moderns i oberts, si són ecoguays o quintacolumnistes?
  • Perquè s’autodenominen “populars” quan no poden atemptar més contra el poble?

Resulta curiós les meravelles que es poden fer amb el llenguatge. Joseph Goebbels estaria orgullós dels seus alumnes.

Mòbil o porro?

L’altre dia passejant per un parc vaig vore dos adolescents asseguts a un banc amb alguna cosa entre les mans que els entretenia la vista.

Vaig pensar que estaven lligant un cigarret de marihuana, però no, estaven amb els seus mòbils d’última generació sense articular paraula entre ells.

Gracies a la tecnologia es trobaven ben a prop d’algú que estava lluny, però al mateix temps, s’obria una gran distància entre ells estant a un metre escàs.

Ben mirat, l’addicció a les xarxes “socials” i als cigarrets de marihuana poden resultar més antisocials del que pensem.

Soliloqui d’un jove amb espectatives de vore futbol mentre es juga el seu futur

28 de març del 2012

Avui juga el Barça la Champions. Porte tot el dia currant, i per fi arriba la recompensa: partit televisat.

Ara quan acabe de treballar em dutxaré i em tombaré al sofà mentre prenc unes birres i pegue una miradeta al diari Sport. Pot ser vinguin un parell d’amics i pillem uns menús del Mc.Donals mentre veiem el partit.

És monòtona la vida, però crec que soc feliç. Entre setmana treballe i quan acabe descanse, sope, veig la Tv i a dormir per tal de tornar a començar la rutina. El cap de setmana treballe pràcticament durant tot el dissabte, però més animat ja que per la nit toca sopar i anar de festa. És el dia que més m’agrada de la setmana. Durant la setmana acumule ganes de festa. Quan arriba el dissabte per la nit em menge el món, i si fan futbol més encara. La nit del dissabte és sempre una passada. M’agrada anar de sopar abans de la festa, però no puc sempre perquè no m’arriba el sou. Amb el “botelló” bec tot l’alcohol que vull (he tingut diverses intoxicacions etíliques) però  no prenc drogues. Els diumenges no m’alce del llit pràcticament fins ben entrada la vesprada.

Soc collidor de taronja per a una ETT des que tenia 16 anys, treballe de sol a sol i em paguen 600 € mensuals, encara que sempre amb retràs. A més tinc problemes d’esquena i no em puc permetre agafar la baixa perquè perdria el treball. Els meus pares em diuen que em traga el Graduat Escolar, i que estudie un mòdul per tal de trobar algun dia un treball en millors condicions. Mai se m’ha donat bé l’escola.

El meu pare es troba en l’atur des de fa quatre anys; ma mare és funcionaria, encara que ara cobra molt menys que fa dos anys i a més està molt preocupada pels rumors d’acomiadaments en la sanitat pública. Ella i els companys han fet manifestacions i totes eixes coses que fan. A mi no em va tot això. Ella cobra més que jo i encara es queixa.

Parlant de manifestacions, avui han vingut uns homes d’un partit o sindicat, com es diga, a dir-nos que demà no anem a treballar perquè hi ha Vaga General. Ni boig deixe de treballar! No puc perdre un euro, estic estalviant per comprar-me la Play Station 3 i per acabar de pagar els cristalls tintats del meu cotxe. És veritat que aquesta gent pareixia tenir moltes raons. Però pase, com bé  diuen “qui estiga bé que no es menege”. Ens han oferit fer com que no ens deixen treballar per tal que la empresa no ens pose problemes. Però no val la pena tot això.

Tres companys meus si que faran Vaga. En veritat son valents. Mon pare em diu que si la empresa pren represàlies ho pagaran. Però si aconsegueixen alguna cosa aturant-se també em beneficiaré jo sense haver fet la Vaga.

Comence a sentir-me contradit. Tenen raó en això de què qui no te opció de parar de treballar per les pressions al lloc de treball s’entén que no paren. Però si els piquets t’ajuden deuria fer-la. Però total per a què! A la Tele tots diuen que la Vaga no ajuda a acabar amb la crisi, que no serveix per a res, que el país no està per a vagues, que “esto lo arreglamos entre todos”. Quin embolic! Deuré estudiar un poc per tal d’entendre aquestes coses…

Bo, què més dona, avui juga el Barça.