D10S y los maradonianos

sticker,375x360.u2– Pepe, la gente está muy mal. El otro día salió en la tele que hay una parodia de religión cuyo Dios es Diego Maradona.

– No deben estar tan locos. Al menos su Dios es de verdad y no un amigo imaginario como en tu religión.

Advertisements

Diferències

Conversa entre dos amics

amigos

– Alguna vegada t’has plantejat per què som tant diferents tu i jo?

– Per què dius això?

– No sé. A pesar de que ens hem criat pràcticament junts, tu ets molt d’esquerres mentre que jo ho sóc de dretes.

– De veritat penses que som tan diferents?

– Sí. Sempre opinem de manera distinta.

– Es que tu i jo no som dos treballadors assalariats a la mateixa fàbrica? No hem patit la mateixa baixada de salaris ni l’ERO? No hem anat a la mateixa escola, eixa en la que sempre hi feia fred? No tenim uns avis que han hagut d’emigrar a França quan eren joves per poder sobreviure? O uns pares que han treballat tota la vida al camp i ara no poden ni jubilar-se?

– Sí.

– Estic segur que no tindràs una mansió amagada ni hauràs defraudat 3.000 milions d’euros a Hisenda.

– Ha, ha, ha. Sé que el que dius és cert, però em pregunte per què pensem de manera tant distinta…

– Pot ser, jo no veig la televisió ni llegeix eixos diaris.

– Vols dir que serà per això? Tan vulnerable em fas?

– I tant, amic, i tant.

– Què cabró que eres!

/rialles/

Si tan anticapitalista eres….

lol1-Oye, no entiendo una cosa: si eres tan anticapitalista ¿por qué consumes productos capitalistas? Si no estás de acuerdo con el sistema deberías estar fuera, en una cueva con tu pequeño huerto y demás ¿no?

lol2-Primero que nada, debes saber que todo lo que se produce es gracias al trabajo del proletariado. Segundo, que estos son privados del fruto de su trabajo pues los capitalistas, la clase parasitaria, se adueñan de él. Finalmente, ya que hablas de cuevas, sería el sitio indicado para mandar a los capitalistas. De hecho, hay una que les viene al pelo, la cueva de Alí Babá y los 40 ladrones.

lol3

lol4

Oportuna conversa sobre oportunistes

– Camarada, diuen les enquestes que el partit traurà uns 50 diputats.
– Bé…
– No et veig molt convençut.
No molt.
– No creus en les enquestes?
– No és això. Pense que 50 diputats serveixen de poc si el partit no està organitzat en tots els fronts i és l’avantguarda del proletariat.
– Entenc…
– A més, no podem confondre govern amb poder ni oblidar que es tracta d’un parlament burgès. Així mateix , els nostres diputats han de ser un reflex del que passa a la societat, no un conjunt d’estrelles mediàtiques que arriben als càrrecs mitjançant discursos desclassats i que només pretenen tenir un alt percentatge al parlament o un lloc de treball.
– Això està clar, però millor aquests que altres no?
– Sí, encara que alguns ja s’assemblen més als altres que a nosaltres. Te’n recordes d’aquell jovenet que era la gran promesa?
– Sí
– Doncs ja porta 20 anys i segueix prometent.
– Com passa el temps …
– Igual que aquella que anava de comunista i ens va acabar traint. Ja porta 30 anys de parlament en parlament (i de partit en partit ).
– Tants anys?
– Sí, camarada.
– És dur veure com mentre la majoria enfortim el Partit de la classe obrera poble a poble i barri a barri, uns pocs es dediquen a pactar llista a llista i poltrona a poltrona.
Així és. No obstant això, no et desanimes. Reconstruir el partit d’avantguarda és més costós que un procés electoral.
– Per descomptat.
– I tingues en compte que el Partit som tots, i això és molt més gran que l’ego d’alguns.

Oportuna conversación sobre oportunistas

amigos– Camarada, dicen las encuestas que el partido sacará casi 50 diputados.

– Bien…

– No te veo muy convencido.

– No mucho.

– ¿No crees en las encuestas?

– No es eso. Pienso que 50 diputados sirven de poco si el partido no está organizado en todos los frentes y es la vanguardia del proletariado.

– Entiendo…

– Además, no podemos confundir gobierno con poder ni olvidar que se trata de un parlamento burgués. Asimismo, nuestros  diputados deben ser un reflejo de lo que ocurre en la sociedad, no un conjunto de estrellas mediáticas que llegan ahí por sus discursos desclasados y cuyo único fin es tener un alto porcentaje parlamentario o un puesto de trabajo.

– Eso está claro, pero mejor esos que otros ¿no?

– Sí, aunque algunos ya se parecen más a los otros que a nosotros. ¿Te acuerdas de aquel jovencito que era la gran promesa?

– Sí.

– Pues ya lleva 20 años ahí y sigue prometiendo.

– Cómo pasa el tiempo…

– Igual que aquella que iba de comunista y nos acabó traicionando. 30 años lleva de parlamento en parlamento (y de partido en partido).

– ¿Tantos años?

– Sí, camarada.

– Es duro ver cómo mientras la mayoría fortalecemos el Partido de la clase obrera pueblo a pueblo y barrio a barrio, unos pocos pastelean lista a lista y puesto a puesto.

– Así es. Pero no te desanimes. Reconstruir el partido de vanguardia es más costoso que un proceso electoral.

– Por supuesto.

– Y ten en cuenta que el Partido somos todos, y eso  es mucho más grande que el ego de algunos.

Conversación sobre el escudo antimisiles en España

En la barra del bar…

-Oye Ramón, dicen que van a instalar un escudo antimisiles en España.

-¿Para qué?

-El tío este de la OTAN dice que es por nuestra seguridad.

-A ver si prevén alguna guerra…

-No creo.  Somos un país civilizado.

-¿Entonces de qué nos tienen que defender? ¿quién nos va a mandar un pepino a nosotros?

-Por si acaso. Más vale prevenir, ¿no?

-Sí, pero hay cosas más urgentes y necesarias.

-Tengo entendido que lo pagan los americanos. De hecho lo instalarán en su base en Rota.

-¡No jodas!

-Al fin y al cabo es una base suya y somos aliados.

-Sí, pero si algún día les llevamos la contraria a los yanquis…

-Ya. En verdad no es muy normal que los gringos tengan base en nuestro territorio.

-De hecho, ellos son los más peligrosos. Los únicos que han lanzado bombas nucleares sobre población civil.

-Y que se han cargado gobiernos según sus intereses.

-Y provocado guerras.

También han financiado a terroristas o desestabilizado paises.

-En fin…

-¿Te imaginas que tuviésemos una base militar en Francia?

-Sería la hostia.

-Ya te digo. 

usa

Mitjans de manipulació i tertulians… per a qui puga pagar-los

Conversació sobre la llibertat d’expressió i els mass media.

-Este programa de televisió és un espai obert i plural.

-Perquè està patrocinat per Ibertrola, Mercamona i el Bando Santander.

– ¿Y no poden fer-ho?

-Sí, però no he vist a ningú qüestionar a les empreses patrocinadores o dir quelcom contra els seus interessos de classe. Per tant, no ho veig ni plural ni obert.

-Els tertulians són lliures d’expressar les seues opinions.

-Ja, però vostès els trien i estan segurs que cap se’n eixirà del seu guió.

-Clar, no permetrem que s’ataque a estes empreses. Deixarien de patrocinar-nos i el programa desapareixeria.

-¿Llavors no puc anar a explicar les males pràctiques d’estes amb noms i cognoms?

– No.

-¿No era un espai obert i plural? On està la suposada llibertat d’expressió?

-En aquest país tenim molts mitjans.

-Sí, però tots pertanyen al poder.

-També té l’opció de pagar-se’l vostè.

-No puc. Sóc pobre.

-La vida és així. I si no li agrada se’n pot anar a Cuba.

-¿Per ser un obrer no puc tindre llibertat d’expressió?

-Haver emprés com Amancio Ortega.

– Entenc. Per a tindre un mitjà he d’esclavitzar xiquets al tercer món i viure a costa de la suor de la classe obrera.

– Això és mentida. D’on treu vostè això?

– Dels seus informatius segur que no.

– Aleshores, és mentida.

-Redeu! A més de la llibertat d’expressió, la veritat també és per a qui puga pagar-se-la.

PD: De què ens serveix tindre raó i llibertat d’expressió si ningú ens pot escoltar?

falsimedia