A l’espera d’una nit intel·lectual

El dia havia transcorregut com qualsevol altre. Treball, esforç, suor i converses banals. El de sempre.

Escoltar converses tauromàquiques, les quals a Eduard li suposaven llàstima. No per aquell pobre bou sinó per aquella societat que pareixia necessitar més el circ que pa. No obstant això, en vegada de consumir més pa –que falta en feia- augmentaven les ganes de més circ. No només en forma de converses sinó d’acalorades discussions. Quin problema aquell de si deurien pagar-li a un home 20 o 22 milions d’euros!

S’aproximaven les hores més caloroses al tall i Eduard decidí intervenir en el debat. No ho feu per integrar-se –que també- sinó per sentir-se viu.

Arribava la nit, i un llibre obscur i trist fou el total del treball intel·lectual d’aquell dia… “normal”.

52539a8158c082a371000000.__grande__

Anuncis