Sobre la “Gran Coalición” PP-PSOE. El fascismo que viene

El candidato de los socialdemócratas europeos (entre ellos el PSOE), Martin Schulz, felicitaba hace pocos meses al Gobierno del PP por sus reformas. Recordemos además que el partido de Schulz es socio de gobierno de Merkel.

Bmd0UElCYAEDTtL¿Se imaginan un gobierno del PP y del PSOE? -Muchos pensarán que es imposible que gobiernen juntos, pero personajes como Felipe González, Rita Barberá , Zapatero o Cañete, entre otros, apuestan por una gran coalición PP- PSOE. Y es que los dueños de estos partidos/mafias (quienes pagan campañas electorales de más de 18 millones de euros), están exigiéndoles un gobierno de concentración.

¿Llegarán a hacerlo? – Lo cierto es que en Europa han coincidido en un 73% de las votaciones. Además, han sido capaces de cambiar juntos el artículo 135 de la Constitución para que el pago de la deuda (ilegítima) esté sobre nuestras necesidades básicas. También podríamos hablar de reformas laborales anti- obreras, del retraso de la edad de jubilación, de querer censurar las redes sociales, de regalar millones a los bancos o permitir los desahucios. Podemos asegurar que en los temas importantes van de la mano.

¿No hay diferencias entre ellos? -Sí. La principal diferencia en materia económica radica en qué lobby obtendrá más beneficios según gane PP o PSOE. El resto de diferencias son pura apariencia.

índexEntonces, ¿qué les lleva a exigir una gran coalición? -Pues que en vistas a una acentuación de la lucha de clases, deben unirse de manera más firme para defender sus intereses de clase. Ellos tienen claro que la clase obrera vamos a vivir cada vez en peores condiciones y entienden que deben prepararse para evitar sustos, tal y como hicieron mediante los fascismos de los años 30 en Europa. Como decía Bertolt Brecht, “no hay nada más parecido a un fascista que un burgués asustado”.

¿Serán capaces? – Lo han demostrado históricamente y lo siguen haciendo hoy en día en Ucrania. Allí apoyan al gobierno fascista surgido tras el golpe de Estado mientras criminalizan a los antifascistas. Por mucho que intenten ocultarlo, el PP y el PSOE son como mínimo cómplices.

Y esto, amigos y amigas, no es otra cosa que la lucha de clases.

El futuro está en nuestras manos: ¡organízate y lucha!

Advertisements

Sobre la “Gran Coalició” PP-PSOE. El feixisme que ve

Bmd0UElCYAEDTtLEl candidat dels socialdemòcrates europeus (entre ells el PSOE), Martin Schulz, felicitava fa pocs mesos al Govern del PP per les seues reformes. És més, cal recordar que el partit de Schulz es soci de govern de Merkel.

S’imagineu un govern del PP i del PSOE? –Molts pensaran que és impossible que governen junts, però personatges com Felipe González, Rita Barberá, Zapatero o Cañete, entre d’altres, aposten per una gran coalició PP-PSOE. I és què, els amos d’aquests partits/mafies (els que paguen campanyes electorals de més de 18 milions d’euros), estan exigint-los un govern de concentració.

Arribaran a fer-ho? -El fet és que en Europa han coincidit en un 73% de les votacions. A més, han sigut capaços de canviar junts l’article 135 de la Constitució per a que el pagament del deute (il·legítim) estiga sobre les nostres necessitats bàsiques. També podríem parlar de reformes laborals anti-obreres, de retràs de l’edat de jubilació, de voler censurar les xarxes socials, de regalar milions als bancs o de permetre els desnonaments. És a dir, en els temes importants van de la maneta.

No hi ha diferències entre ells? -Sí. La principal diferència en matèria econòmica radica en quin lobby trau més benefici segons guanye PP o PSOE. La resta de diferències és pura aparença.

índexAleshores, què els porta a exigir una gran coalició? -Doncs que en vistes a una accentuació de la lluita de classes, han d’unir-se de manera més ferma per defendre els seus interessos de classe. Ells tenen clar que la classe obrera anem a viure cada volta en pitjors condicions i entenen que s’han de preparar per evitar esglais, tal i com van fer mitjançant els feixismes dels anys 30 a Europa. Com deia Bertolt Brecht, “no hi ha res més paregut a un feixista que un burgés espantat”.

Seran capaços? -Ho han demostrat històricament i ho continuen fent avui en dia a Ucraïna, recolzant un govern feixista després d’un colp d’Estat i criminalitzant als antifeixistes. Per molt que ho intenten amagar, el PP i el PSOE són com a mínim còmplices.

I açò, amics i amigues, no és altra cosa que la lluita de classes.

El futur està en les nostres mans: organitza’t i lluita!

Tenen por

Bipartidismo JKALAvui he llegit al diari que “Zapatero culpa la Unió Europea del retard en l’eixida de la crisi”. Com si la cosa no anés amb ell i el seu partit. Hem de recordar que aquest home, sent president del govern, es va agenollar davant els “mercats” i va pactar amb el PP la reforma de l’article 135 de la Constitució.

El PP i el PSOE pactant?

Sí, i per això necessiten excuses. Vegem les més comunes:

1) “Hem de complir amb els mercats i amb la UE.”

2) “No es pot fer una altra cosa.”

Complir amb els mercats?

Supose que els votants del PP i del PSOE no entendran que els seus representants elegits democràticament governen per acontentar un grup de lladres a qui ningú ha votat mentre es carreguen els seus drets conquerits durant anys de lluites.

Qui pren les decisions a la UE per exigir els sacrificis?

Estic segur que molts votants del bipartidisme desconeixen que els seus partits -en aparença antagònics- han votat el mateix al Parlament Europeu durant aquesta legislatura en el 73% de les ocasions. Concretament van coincidir en un 68 % en matèria econòmica, el 81% en agricultura i un 66% en política exterior.

És a dir, tiren balons fora contínuament però en realitat són ells mateixos els qui apliquen eixes polítiques allà on estan, des del municipi més xicotet fins al Parlament Europeu, defensant els interessos del gran capital contraris al poble treballador.

No es pot fer una altra cosa ?

És clar que es pot, però tenen por que ho fem. Ells no ho faran perquè serveixen als interessos de classe capitalistes. Tenen pànic a un govern que plante cara al capital i que per exemple, nacionalitze la banca i els sectors estratègics o elimine les reformes laborals que ens han aplicat tots dos. En definitiva, els horroritza que en el futur hi haja un govern que siga l’expressió del poble treballador organitzat que acabe amb els seus miserables interessos.

Tienen miedo

Hoy he leído en el periódico que “Zapatero culpa a la Unión Europea del retraso en la salida de la crisis”. Como si la cosa no fuese con él y su partido. Debemos recordar que este hombre, siendo presidente del gobierno, se arrodilló ante los “mercados” y pactó junto al PP la reforma del artículo 135 de la Constitución.

¿El PP y el PSOE pactando?

Sí, y para ello necesitan excusas. Veamos las más comunes:

1)    “Tenemos que cumplir con los mercados y con la UE.”

2)    “No se puede hacer otra cosa.”

¿Cumplir con los mercados?

Supongo que los votantes del PP y del PSOE no entenderán que sus representantes elegidos democráticamente gobiernen para contentar a un grupo de ladrones a quienes nadie ha votado mientras se cargan sus derechos conquistados durante años de luchas.

¿Quién toma las decisiones en la UE para exigirnos los sacrificios?

Bipartidismo JKALEstoy seguro que muchos votantes del bipartidismo desconocen que sus partidos –en apariencia antagónicos- han votado lo mismo en el Parlamento Europeo durante esta legislatura en el 73% de las ocasiones. Concretamente coincidieron en un 68% en materia económica, 81% en agricultura y un 66% en política exterior.

Es decir, echan balones fuera continuamente pero en realidad son los mismos aplicando sus políticas allá donde están, desde el municipio más pequeño hasta el Parlamento Europeo, defendiendo los intereses del gran capital contrarios al pueblo trabajador.

¿No se puede hacer otra cosa?

Claro que se puede, pero tienen miedo a que lo hagamos. Ellos no lo harán porque sirven a los intereses de clase capitalistas. Tienen pánico a un gobierno que plante cara al capital y que por ejemplo, nacionalice la banca y los sectores estratégicos o elimine las reformas laborales que nos han aplicado ambos. En definitiva, les horroriza que en el futuro haya un gobierno que sea la expresión del pueblo trabajador organizado que acabe con sus miserables intereses.

Mónica de Oriol té consciència de classe. I tu?

Ahir vaig llegir el titular “Mònica de Oriol incendia les xarxes socials” i em vaig indignar perquè les seves declaracions haurien d’haver incendiat tot un país. I és que aquesta senyora, presidenta del Círculo de Empresarios, ha dit que el Salari Mínim obliga a pagar als joves sense formació uns diners que no produeixen, ja que segons ella “no valen per a res». I vostè produeix alguna cosa, senyora de Oriol?

També s’ha permès el luxe -perquè li ho permetem- de dir que la prestació per desocupació fomenta el parasitisme ja que «ningú accepta un treball si té per davant dos anys de prestacions». És curiós que algú que viu de les plusvàlues parle de parasitisme. Serà que vivim en el món al revés?

La veritat és que el primer que intenta és dividir-nos entre formats i no formats, una mena de variant entre winners i losers. Després ataca les prestacions per desocupació, una de les principals armes dels treballadors i treballadores que es troben sense feina. Per exemple, una treballadora amb dret a prestació per desocupació està en condicions de rebutjar un treball esclau com els que li desitja aquesta empresària. A més, algú hauria de recordar-li d’on surten els diners de les prestacions: dels treballadors i les treballadores, com tot. Així que a ella ni li va ni li ve que la classe treballadora es distribueixi els seus recursos solidàriament.

Arribats a aquest punt, he de dir que m’alegra que els meus enemics de classe es mostren tal com són. He de reconèixer que Mònica de Oriol ha estat clara i ha fet aquestes declaracions segons els seus interessos de classe. No obstant això, el que m’importa no és que ella faça aquestes declaracions esclavistes sinó la manca de resposta per part nostra. Per molt que es “s’incendie” twitter no canviarem les coses si la classe obrera no ens organitzem -sindical i políticament.- Ací està el problema: la nostra falta de consciència de classe i per tant d’organització per a guanyar aquesta guerra.

Mònica de Oriol té consciència de classe (burgesa) i està organitzada. I nosaltres?

esclavos

Josep i el seu barri

 Són les quasi les 11 de la nit i Josep acaba d’aparcar el cotxe després de mitja hora buscant lloc. Aquesta setmana treballa de vesprades a la fàbrica de plàstics.

El primer que veu en baixar del cotxe és la brutedat de la vorera. Des de feia temps el barri s’havia anat degradant però mai havia vist el seu barri tant brut. El cas és que un dia abans va anar passejant pel centre de la ciutat i estava tot relluent.

kalvellido fin de mesPoc després de fixar-se en l’estat del barri veu una imatge impactant: una dona d’uns quaranta anys buscant menjar al contenidor de fem mentre el seu fill d’uns cinc està esperant-la per poder menjar alguna cosa. L’aspecte del menut és prou trista amb un xandall brut i amb algun descosit. Té fam.

A la porta del Mercadona es troba un home d’uns cinquanta, amb una barba i uns cabells llargs i bruts. Una manta el cobreix del fred i es troba assegut sobre uns cartons. Està amb la ma demanant almoina mentre sosté un bric de vi negre per poder entrar en calor. Josep no ho pot creure: és Ramón, el seu antic entrenador de futbol.

Ja al portal de la finca li crida l’atenció un cartell en blanc i negre de la PAH just al costat de les bústies: demà desnonen a la família del 3B. Una parella amb dos xiquets de 6 i 9 anys que estaven passant dificultats des que es varen quedar en l’atur feia dos anys. El cartell crida a mobilitzar-se per evitar-ho.

En entrar a casa el sopar és a la taula. Rosa, la seua dona, està amb símptomes d’esgotament doncs ha estat tot el dia pendent dels seus pares dependents sense ajudes públiques. Tots depenen del sou de Josep i d’una pensió de 400 euros del seu sogre.

Després de sopar i conversar amb Rosa, Josep es decideix a descansar al sofà mentre veu la TV. Un programa sobre “emprenedors”, altre que parlen de la vida dels famosos, una pel·lícula de Hollywood, un reportatge de les cases més luxoses, un documental sobre “La Cañada” de Madrid, un partit de futbol o un debat de política al servei de les empreses patrocinadores sense cap dissident. Millor llegir o conversar.

El dia ha estat dur al treball després de que li anunciaren que li baixaven el sou un 16%. Però sobretot per vore com el seu barri i els seus veïns es degraden a tanta velocitat que es veu incapaç de fer res. Fins a d’ara ha estat un espectador més i sap que ha d’actuar. Impotència i rabia és el que sent. No sap com ni amb qui lluitar, però demà estarà amb la PAH per evitar el desnonament dels seus veïns. 

CONSCIÈNCIA DE CLASSE, LLUITA ORGANITZADA  I SOLIDARITAT, MOLTA SOLIDARITAT.

Ni socialista ni obrer

El passat 14 de desembre es compliren 25 anys de la gran Vaga General contra les polítiques anti-obreres per part d’un govern anomenat ‘socialista’ i ‘obrer’.

solanaÉs una autèntica vergonya que porten eixe nom els de les reconversions industrials, les ETT, els GAL, les privatitzacions, les reformes laborals (germanes de les del PP) o el retràs de l’edat de jubilació. Són els que diuen lluitar per la sanitat o l’ensenyament després de reformar l’article 135 amb el PP per a que prime el pagament del deute sobre la sanitat, l’ensenyament i els serveis socials. Són els de campanyes electorals de 20 milions d’euros pagats per capitalistes a canvi de beneficiar-los després. Els del ‘No a la Guerra’ d’Iraq però si a la de Líbia o Síria. També els de l’entrada en l’ OTAN i el bombardeig sobre població civil a Iugoslàvia. Els que agilitzaven els desnonaments mentre rescataven als mafiosos banquers amb els nostres diners.

Aquestes coses i moltes més són les que els fan responsables directes del que estem patint avui els treballadors i treballadores.

Sé que hi ha gent amb molt bona voluntat però no és qüestió de dirigents només. Ho sent.