I Know What You Did Last Summer (2011)

Rubalcaba: “Pienso continuamente: maldita sea, por qué no solucionamos lo de los desahucios. Por eso hemos rectificado en @PSOE #DEN2013“.

No se trata de un error cualquiera. Este  “error” tiene la suficiente gravedad como para que ustedes, los responsables políticos de este drama, hubiesen dimitido hace años.

Pero no, no se trata de un error. Usted no hizo nada porque su papel se debe a los intereses de la banca y las grandes multinacionales. Esa es la única verdad. Sólo se acuerda del pueblo cuando vienen elecciones o su partido camina hacia la desaparición.

Ahora admite “errores” y dice defender los servicios públicos como la sanidad o la educación. ¿Se acuerda usted del verano del 2011 cuando aún gobernaba el PSOE? ¿Olvida que hicieron juntos su partido y el PP? Ustedes modificaron la Constitución limitando el déficit para que primase el pago de la deuda externa, dejando en un segundo plano a las personas y sus Derechos básicos. Esto no fue un error, ustedes robaron el futuro de la clase trabajadora con nocturnidad y alevosía.

Por todo esto pienso que aunque el listón esté muy alto, usted es lo más cínico que he visto en años. Sinceramente, no entiendo como usted puede dormir por las noches.

rubalcaba_orwell

Anuncis

Superficialitat

Pense que és un problema que hi haja gent a la que només li preocupe aconseguir un Iphone, portar la roba més moderna o el proper partit del seu equip de futbol.

Cadascú és lliure de preocupar-se o no del que li done la santíssima gana, faltaria més. El que vull dir és que no entenc com coses tant supèrflues acaben sent més necessàries que altres més bàsiques i fonamentals.

Joves matant-se al gimnàs per tal d’aconseguir un cos musculós; homes i dones que es sotmeten a operacions estètiques o que deixen d’alimentar-se correctament per tal d’aprimar; xiquets i xiquetes que aspiren a ser de majors concursants de Gran Hermano.

08_06_28_kalvellido

Quants canvien de canal en veure una pel·lícula en blanc i negre i es posen a veure Sálvame? –pot ser acaben de perdre l’oportunitat de veure “la dolce vita” de Fellini. O quants fan cara de fàstic en veure’t escoltar un cantautor o Bach? –i a tu et toca callar quan l’altre mou el cap escoltant al gran PitBull.

Quants concerts de bandes musicals que sent gratuïts es queden pràcticament sense públic, mentre s’omplin concerts del Justin Bieber amb preus desorbitats.

I qui és eixe Shakespeare? Un futbolista de la Premier?

 T’estan robant més apresa del que et penses la sanitat i l’ensenyament públics. Molt prompte no podràs operar-te o els teus fills seran analfabets per no poder pagar. Pot ser també et desdonen de ta casa i acabes dormint a un caixer i replegant menjar d’un contenidor.

 T’han furtat quasi tots els drets laborals i vas a ser un desgraciat el dia menys pensat. Acabaràs cobrant 400€ al més sense contracte, sense Seguretat Social, sense dret a prestacions socials ni a queixar-te. Aleshores comprendràs per a què servia una Vaga i quant necessari era el seu èxit.

Per si no ho saps, fora de ta casa i del centre comercial hi ha gent que lluita per evitar-ho. Molts son detinguts, colpejats, torturats o inclús perden un ull per un tret amb bala de goma.

Segur que diràs que no s’aconsegueix res lluitant. Pot ser cregues que tot el que tenim ha segut un regal de Sant Pere, Emilio Botín o tret d’un Kinder Sorpressa. Però no, els drets que tenim s’han aconseguit lluitant, treballant i gracies a que molta gent ha deixat el millor de sa vida per a que visquérem millor. No podem oblidar als que passaren per la presó, als qui foren torturats o assassinats.  

És la pura realitat. Mira cap a un altre costat si vols, no et meneges del sofà, no et preocupes per coses com aquestes.

Serà que nosaltres ens preocupem per gust.

Diálogo entre Mariano Rajoy y Artur Mas.

Reunidos en la Moncloa, después de unos buenos recortes…

Rajoy- Como te decía, no sabes como estoy. Allá donde voy hay gente gritándome e insultándome… ¡Es horrible!

Mas- A mí eso cada vez me pasa menos.

R- Dime… ¿como lo consigues?

M- Todo comenzó pocos días antes de la Diada

R- ¿Cuantos trabajadores calculas que se han olvidado de los recortes?

M- Muchísimos, aunque os hemos culpado a vosotros.

R- Aja. Es que al no tener mundiales ni eurocopas de fútbol a la vista nos complica la situación. Espero que funcione “la Fiesta Nacional del 12 de Octubre”.

M- Yo pienso que sí. Mira, puedes meterte conmigo si quieres. Tienes mi permiso.

R- Gracias Artur.

M- De nada, Mariano. Para eso están los amigos. Por cierto, ¿sabes que podrías hacer para sacar un poco de provecho los dos?

R- Di!

M- Unas declaraciones del ministro Wert. ¡Siempre lo borda!

R- ¡Eso está hecho. Mira que eres grande!

M- ¡Y tú!…

Diàleg secret entre Mariano Rajoy y Artur Mas.

Reunits a la Moncloa, després d’haver fet una bona retallada cadascú…

 

RajoyCom et deia, no saps com estic. Allà on vaig hi ha gent cridant-me amb insults… És horrible!

MasA mi això cada volta em passa menys.

RDis-me… com ho has aconseguit?.

MTot va començar pocs dies abans de la nostra diada…

R Quants treballadors calcules que s’han olvidat de les retallades?

MMoltíssims, encara que vos hem tirat les culpes a vosaltres.

R Aja. Es que al no tenir mundials ni eurocopes de futbol a la vista ens complica la situació. Almenys, espere que funcione “la Fiesta Nacional del 12 de Octubre”.

MJo pense que sí. Mira, pots clavar-te amb mi si vols. Tens el meu permís.

RGracies Artur.

MDe res, Mariano. Per a això estem els amics. Per cert, saps que podries fer per a traure un poc de profit els dos?

RDigues!

MUnes declaracions del ministre Wert. Sempre les clava!

RAixò està fet. Mira que eres gran!.

MI tu!…

Demasiado bonito

Eran las siete de la mañana y no sé por qué, hoy he puesto las noticias matinales. Sí, esas que se repiten durante varias horas (y días, semanas, meses…).

Pero hoy, me he encontrado con unas imágenes que me han quitado el sueño de golpe y porrazo: plazas llenas de gente eufórica con camisas y banderas rojas.

¡Ya está! – He pensado- La gente ha estallado por la subida de la luz, el gas, el “medicamentazo”, la reforma laboral y los recortes. ¡Llega la revolución y yo en casa tan tranquilo!

Sin perder un segundo he corrido a por mi bandera roja. Al volver a fijar mi mirada en la TV he visto algo chocante que me ha hecho dudar: el príncipe,  Rajoy y algún ministro celebrándolo. A partir de ahí he empezado a aterrizar en la realidad: las banderas eran monárquicas, las camisas rojas eran de la selección de futbol y el motivo de tal alboroto era la celebración de la Eurocopa.

Menudo fiasco. No es que esté en contra de que se celebren títulos deportivos, al contrario, me alegro mucho, sobretodo por la gente que gracias a ello ha podido sonreír en este valle de lágrimas. Pero por desgracia ahora toca la vuelta a la realidad: al paro, a la precariedad, a los desahucios, a recurrir a Cáritas… en fin, a luchar para salir de esta.

A ver si en la próxima manifestación somos al menos la mitad.

Marco Malenin

El FMI reclama diners públics per a sanejar la banca espanyola

“To avoid resolution costs becoming too high for the industry to bear, especially in a reasonable time period, greater reliance on public funding may be needed, after exhausting options for private recapitalization,  to preserve financial stability and to avoid excessive deleveraging” Spain: Financial Sector Assessment, Preliminary Conclusions by the Staff of the IMF April 25, 2012

Començaré recordant que en 2010 Espanya ha gastat 87.150 milions d’euros en ajudes al sistema financer, amb el compromís de què a setembre de 2011 foren 336.960 milions.

Ara anem a la part nostra, la dels afectats. No crec necessari explicar fil per randa les retallades doncs les estem comprovant dia a dia. Més de 5 milions d’aturats i aturades, retallades a la sanitat i l’ensenyament, desnonaments de milers de famílies, supressió de les ajudes a la dependència, retallades en les ajudes a dones maltractades,  privatitzacions d’empreses públiques, una reforma laboral (continuació de l’anterior) que ens porta a una situació de misèria i un llarg etcètera…

 Retalls per a nosaltres, premis per a ells

Mireu la doble vara de mesurar: mentrestant el PP i CIU han evitat al Congrés la suspensió dels desnonaments durant el període més fred (de l’1 de novembre fins al 15 de mar), el govern ha prorrogat el deute dels equips de futbol amb Hisenda fins la temporada 2014-2015. Recordem que aquest deute és de 752 milions d’euros.

Per la seua banda, l’església catòlica no tindrà cap retallada. Deurà ser que el m2 al cel tindrà un preu similar al d’Espanya. Pobres bisbes…quin sacrifici!

Quasi tant temptadora com la idea d’anar al cel quan morim era l’estafa dels bancs i caixes als xicotets estalviadors (la majoria pensionistes), que s’està convertint en el “corralito” espanyol. Millor no parlem de les pensions multimilionàries dels consellers dels bancs per tal que no diguen tot el que han fet i desfet.

Finalment em pregunte: per a ells han de ser els diners que estan llevant a la nostra sanitat o el nostre ensenyament?

-Miserables!