La fàbrica va com va.

Teatre de marionetes

-Què et passa, Vicent?

-Estic trist perquè Ricard se’n va de l’escola.

-I això?

-Han acomiadat a son pare del treball i se’n van a la capital amb els seus avis.

-A mon pare també l’han acomiadat. Menys mal que ma mare encara treballa.

-Els meus pares porten quasi tres anys aturats. Diu la meua germana que possiblement se’n anem a viure a França.

-Quina merda, tio!

-Doncs sí. Menys mal que els iaios ens ajuden. De fet, la meua iaia plora tots els dies.

-I no es pot fer res? Per què ens passen estes coses a tots?

-A tots no. Al fill del que acomiadà a mon pare del treball mai li passa res greu.

-Clar, perquè ell és riquíssim.

-El meu iaio diu que són rics perquè furten.

-Però no van per ahi furtant, no?

-No, perquè la seua forma de robar és molt sigil·losa. Ells es dediquen a aprofitar-se del treball dels demés mentre que ells mai treballen. Per això el meu avi diu que són com els paràsits.

-Com ho fan?

-Fent que els treballadors produïsquen més del que necessiten.

-Ui, i si produeixen més del que necessiten, no es faran també rics els treballadors?

-No, perquè tot això s’ho queda el capitalista.

-Tot?

-Excepte el que necessiten per a millorar les màquines i la fàbrica.

-I com aconsegueixen que els treballadors ho permitisquen?

-Perquè les fàbriques són dels capitalistes i poden elegir qui treballa i qui no.

-Per això acomiaden a tantes persones hui en dia?

-Sí. I també els baixen els salaris perquè diuen que les coses estan mal.

-I quan les coses estan bé, apugen el salari?

-No.

-Que cabrons! El que seguisc sense entendre és com ho permeten els treballadors.

-El meu iaio diu que això és per una cosa que es diu alineació o alienació. No sé molt bé que és però sempre diu que les televisions i els diaris només diuen mentides per a enganyar als treballadors i que pensen que no poden fer res.

-I perquè les teles i els diaris fan això?

-Perquè també són dels capitalistes.

-Tot encaixa. Per cert, com han aconseguit tenir les fàbriques, les teles i els diaris?

-Bé ells, o els seus avantpassats.

-Ara ho entenc! Per això la meua iaia sempre diu que “qui de pobre se’n fa ric, o és de furtar o és de pessic.

-Exacte!

-I no podem fer res?

-El meu iaio sempre diu que nosaltres haurem de fer la revolució.

-I això que és?

-Acabar amb l’explotació. Ni més ni menys.

-Aleshores, necessitarem prendre les fàbriques, no?

-I tant, amic.

-I no fer cas de les teles ni els diaris.

-Per suposat.

GILIPOYAS

Advertisements

“Pequeño travieso”

El “Pequeño Nicolás” -dicen los presentadores y tertulianos de TV- como si se tratase de un joven travieso, y no como lo que es realmente: un estafador y un ladrón.
Por muchísimo menos llaman terrorista o radical a cualquier joven de clase obrera, aunque sea mediante acusaciones falsas como en el caso de Alfon.
El tal Nicolás no es más que un aprendiz de los suyos. ¿O acaso es una novedad que en ese partido haya ladrones y estafadores?

“Pequeño travieso” (Petit entremaliat)

El “Pequeño Nicolás” -diuen els presentadors i tertulians de TV- com si es tractés d’un jove entremaliat, i no com el que és realment: un estafador i un lladre.

Per molt menys diuen terrorista o radical a qualsevol jove de classe obrera, encara que siga mitjançant acusacions falses com en el cas d’Alfon.

El tal Nicolás no és més que un aprenent dels seus. O es una novetat que en eixe partit hi haja lladres i estafadors?

Videntes, iluminados y mesías

-¡Cuidado!

-¿Qué pasa?

– ¡La moda se escapa!

-Uf, qué susto. Pensé que había un comunista…

 

 

 

En un programa radiofónico mostraban esta mañana cómo engañan los videntes a aquellas personas que confían ciegamente en ellos. Lo cierto es – como ha dicho el presentador- que estos estafadores dicen lo que sus víctimas quieren oír.

 

En política, aunque parezca imposible, nos acercamos cada vez más a este tipo de estafa. Los estafadores viven de decirnos lo que queremos oír. No obstante me pregunto si esta necesidad es solamente propia o inculcada por los ingentes medios de manipulación.

¿Por qué digo esto? – El otro día un compañero de trabajo me dijo que debían unirse “los partidos de izquierda” (así, en general) y además celebrar primarias.

Le respondí que yo no era partidario de “juntar por juntar” y menos con aquellos que atentan contra nuestros intereses de clase, pues prefiero que la unidad se forje en la práctica y no porque lo digan cuatro iluminados en los medios o en las redes sociales.

En cuanto a lo de las primarias le pregunté desde cuándo tenía esa preocupación y me respondió con una rotunda sinceridad: “desde que sale en la televisión”. Sobran las palabras. Por supuesto desconocía otros métodos de participación en la elección de candidaturas como las de mi organización.

 

Pues bien, parece ser que lo de las primarias más que una moda es una imposición. Debes renunciar a tu forma organizativa para ser moderno y no quedarte “atrás”. Lo dice la tele (palabra del señor).

Es curioso, eso de quedarnos “atrás” o en el siglo XIX ya nos lo dicen los enemigos de clase a los marxistas (y eso que su sistema es anterior). El caso es que lo de quedarnos atrás nos lo dicen ahora algunos que no son enemigos de clase (¿o sí?).

El problema no es que yo no quiera primarias, lo que no quiero es que a mi partido le impongan cómo organizarse y menos si está fomentado por los medios del capital. Lo único que pido es respeto a nuestra independencia y nuestras decisiones, como yo respeto a quien quiera hacer primarias o juntarse con quien quiera.

Hablando de siglas. Eso de “sumar” o eliminar siglas creando un totum revolutum, suele responder a la necesidad de unos vividores (que nunca han doblado la espalda en su vida) de apropiarse del trabajo diario de aquellas organizaciones que sí lo hacen en el día a día. Vamos, como los capitalistas.

photoEl caso es que hay algunos tan democráticos que si no les sigues en su rutina mesiánica te acusan de anticuado, anquilosado o caduco (como el sistema que ellos tratan de mantener). Es más, también nos llaman sectarios a pesar de estar allá donde un trabajador o una trabajadora tiene un problema; de estar presentes en la sociedad (sin filtros) y de pisar la calle (y los tajos). Es decir, nos acusan de lo que son ellos, un grupo de vividores que hacen de la política su modus vivendi y que al fin y al cabo sólo sirven a los intereses del poder económico.

Lo último de la moda es acusarnos de ser “patriotas de partido”. Teniendo en cuenta que un partido es un instrumento y que entendemos que mientras lo consideremos válido lo seguiremos utilizando, no entiendo esa preocupación por acabar con el nuestro coincidiendo con el sueño de todo capitalista.

Es por eso que animo a los videntes a que se dediquen a cuestiones más importantes en esta vida, como por ejemplo a buscar un trabajo, porque cualquier día se les acabará el chollo.

Tenen por

Bipartidismo JKALAvui he llegit al diari que “Zapatero culpa la Unió Europea del retard en l’eixida de la crisi”. Com si la cosa no anés amb ell i el seu partit. Hem de recordar que aquest home, sent president del govern, es va agenollar davant els “mercats” i va pactar amb el PP la reforma de l’article 135 de la Constitució.

El PP i el PSOE pactant?

Sí, i per això necessiten excuses. Vegem les més comunes:

1) “Hem de complir amb els mercats i amb la UE.”

2) “No es pot fer una altra cosa.”

Complir amb els mercats?

Supose que els votants del PP i del PSOE no entendran que els seus representants elegits democràticament governen per acontentar un grup de lladres a qui ningú ha votat mentre es carreguen els seus drets conquerits durant anys de lluites.

Qui pren les decisions a la UE per exigir els sacrificis?

Estic segur que molts votants del bipartidisme desconeixen que els seus partits -en aparença antagònics- han votat el mateix al Parlament Europeu durant aquesta legislatura en el 73% de les ocasions. Concretament van coincidir en un 68 % en matèria econòmica, el 81% en agricultura i un 66% en política exterior.

És a dir, tiren balons fora contínuament però en realitat són ells mateixos els qui apliquen eixes polítiques allà on estan, des del municipi més xicotet fins al Parlament Europeu, defensant els interessos del gran capital contraris al poble treballador.

No es pot fer una altra cosa ?

És clar que es pot, però tenen por que ho fem. Ells no ho faran perquè serveixen als interessos de classe capitalistes. Tenen pànic a un govern que plante cara al capital i que per exemple, nacionalitze la banca i els sectors estratègics o elimine les reformes laborals que ens han aplicat tots dos. En definitiva, els horroritza que en el futur hi haja un govern que siga l’expressió del poble treballador organitzat que acabe amb els seus miserables interessos.

Mónica de Oriol té consciència de classe. I tu?

Ahir vaig llegir el titular “Mònica de Oriol incendia les xarxes socials” i em vaig indignar perquè les seves declaracions haurien d’haver incendiat tot un país. I és que aquesta senyora, presidenta del Círculo de Empresarios, ha dit que el Salari Mínim obliga a pagar als joves sense formació uns diners que no produeixen, ja que segons ella “no valen per a res». I vostè produeix alguna cosa, senyora de Oriol?

També s’ha permès el luxe -perquè li ho permetem- de dir que la prestació per desocupació fomenta el parasitisme ja que «ningú accepta un treball si té per davant dos anys de prestacions». És curiós que algú que viu de les plusvàlues parle de parasitisme. Serà que vivim en el món al revés?

La veritat és que el primer que intenta és dividir-nos entre formats i no formats, una mena de variant entre winners i losers. Després ataca les prestacions per desocupació, una de les principals armes dels treballadors i treballadores que es troben sense feina. Per exemple, una treballadora amb dret a prestació per desocupació està en condicions de rebutjar un treball esclau com els que li desitja aquesta empresària. A més, algú hauria de recordar-li d’on surten els diners de les prestacions: dels treballadors i les treballadores, com tot. Així que a ella ni li va ni li ve que la classe treballadora es distribueixi els seus recursos solidàriament.

Arribats a aquest punt, he de dir que m’alegra que els meus enemics de classe es mostren tal com són. He de reconèixer que Mònica de Oriol ha estat clara i ha fet aquestes declaracions segons els seus interessos de classe. No obstant això, el que m’importa no és que ella faça aquestes declaracions esclavistes sinó la manca de resposta per part nostra. Per molt que es “s’incendie” twitter no canviarem les coses si la classe obrera no ens organitzem -sindical i políticament.- Ací està el problema: la nostra falta de consciència de classe i per tant d’organització per a guanyar aquesta guerra.

Mònica de Oriol té consciència de classe (burgesa) i està organitzada. I nosaltres?

esclavos

Mónica de Oriol tiene conciencia de clase. ¿Y tú?

Ayer leí el titular “Mónica de Oriol incendia las redes sociales” y me indigné porque sus declaraciones deberían haber incendiado todo un país. Y es que esta señora, presidenta del Círculo de Empresarios, ha dicho que el Salario Mínimo obliga a pagar a los jóvenes sin formación un dinero que no producen ya que según ella «no valen para nada». ¿Y usted produce algo, señora de Oriol?

También se ha permitido el lujo –porque se lo permitimos- de decir que la prestación por desempleo fomenta el parasitismo ya que «nadie acepta un trabajo si tiene por delante dos años de prestaciones». Es curioso que alguien que vive de las plusvalías hable de parasitismo. ¿Será que vivimos en el mundo al revés?

Lo cierto es que lo primero que intenta es dividirnos entre formados y no formados, una especie de variante entre winners y losers. Después ataca a las prestaciones por desempleo, una de las principales armas de los trabajadores y trabajadoras que se encuentran sin trabajo. Por ejemplo, una trabajadora con derecho a prestación por desempleo está en condiciones de rechazar un trabajo esclavo como los que le desea esta empresaria. Además, alguien debería recordarle de dónde sale el dinero de las prestaciones: de los trabajadores y trabajadoras, como todo. Así que a ella ni le va ni le viene que la clase trabajadora se distribuya sus recursos solidariamente.

Llegados a este punto, he de decir que me alegra que mis enemigos de clase se muestren tal como son. Debo reconocer que Mónica de Oriol ha sido clara y ha hecho estas declaraciones según sus intereses de clase. No obstante, lo que me importa de todo esto no es que ella haga estas declaraciones esclavistas sino la falta de respuesta por nuestra parte. Por mucho que se “incendie” twitter no vamos a cambiar las cosas si la clase obrera no nos organizamos –sindical y políticamente.- Aquí está el problema: nuestra falta de conciencia de clase y por consiguiente de organización para ganar esta guerra.

Mónica de Oriol tiene conciencia de clase (burguesa) y está organizada. ¿Y nosotros?esclavos