Competitividad y Educación

tiempos-modernosEl Plan Bolonia supone la mercantilización y la privatización descarada de la Enseñanza en busca de eso que llaman “competitividad”. Pero ¿a qué nos referimos cuando hablamos de mercantilización? –a convertir estudiantes en mercancía calificada y a privatizar la enseñanza pública. 

Los precursores de este proceso son los grandes capitalistas y los gobiernos que están a su servicio. Concretamente en España el gobierno del PSOE con el visto bueno del PP. No nos debe extrañar que actúen así pues sus intereses son los contrarios a los de la clase trabajadora.

Pocos trabajadores/as recomiendan a sus hijos/as estudiar una carrera “no competitiva” o “sin salida”. En el lenguaje de los capitalistas una titulación “no competitiva” significa “no rentable” y por este motivo estas carreras pierden apoyo público. Por ejemplo. El capitalista de una fábrica de ordenadores no quiere trabajadores que piensen, quiere gente que sepa fabricar los aparatos. Por eso los gobiernos sólo fomentan las titulaciones “competitivas”. Además, con el dinero público se está beneficiando al capital formando más mano de obra cualificada de la necesaria para garantizar paro y salarios bajos

fabrica_iphone_trabajadoras2

Aquí hay un hecho muy curioso. Sin privatizar la Enseñanza, el dinero público que proviene de nuestro salario diferido se destina a suministrar mano de obra cualificada y gratuita al capital. No estaría de más que todos los que luchan contra la privatización de la Enseñanza luchasen contra este robo. Hay que recordar que no se trata de privatizar colegios simplemente, sino que también existe una  privatización de los beneficios de la Educación Pública.

En fin. Estudios tan necesarios para la humanidad como Historia, Sociología, Música, Antropología, Bellas Artes, Humanidades o Filología acabarán desapareciendo. Es una lástima que muchos trabajadores y trabajadoras dejen de valorar estas disciplinas por culpa de unos miserables intereses contrarios a los suyos. Además, la competitividad también afecta a las lenguas. Hoy he escuchado decir a un padre “las empresas sólo piden castellano e inglés, no hace falta aprender valenciano”. Pronto escucharemos cosas como “no hace falta que pienses, mientras sepas apretar el play y el stop de la máquina, suficiente”.

Más competitivos y más explotados. Pérdida de conciencia de clase y de identidad. Lástima.

Advertisements

Competitivitat i Educació

tiempos-modernos

El Pla Bolonya suposa la mercantilització i la privatització descarada de l’Ensenyament en busca d’això que diuen “competitivitat”. Però a què ens referim quan parlem de mercantilització de l’ensenyament? –a convertir els estudiants en mercaderia qualificada i a privatitzar l’ensenyament públic. 

Els precursors d’aquest procés són el gran capital i els governs que estan al seu servei. Concretament a Espanya el govern del PSOE amb el vistiplau del PP. No ens ha d’estranyar que actuen així doncs els seus interessos són els contraris als de la classe treballadora.

fabrica_iphone_trabajadoras2Malauradament, pocs treballadors recomanen als fills estudiar una carrera “no competitiva” o “sense eixida”. En el llenguatge dels capitalistes una titulació “no competitiva” es tradueix a “no rentable” i per aquest motiu  perden suport públic.

Per exemple. El capitalista d’una fàbrica d’ordinadors no vol treballadors que pensen, vol gent que fabrique els aparells. Llavors, els governs només recolzen les titulacions “competitives”. És a dir, amb diners públics es beneficia al capital formant més mà d’obra qualificada de la necessària per tal de garantir atur i salaris baixos.

Ací hi ha un fet molt curiós. Sense privatitzar l’Ensenyament, els diners públics que provenen del nostre salari diferit es destinen a subministrar mà d’obra qualificada i gratuita al capital. No estaria de més que tots els que lluiten contra la privatització de l’Ensenyament lluitaren contra aquest robatori. Cal recordar que no es tracta de privatitzar simplement col·legis, sinó també d’una privatització dels beneficis de la Educació Pública.

En fi. Estudis tant necessaris per a la humanitat com Història, Sociologia, Música, Antropologia, Belles Arts, Humanitats o Filologia acabaran desapareixent. És una llàstima que molts treballadors i treballadores deixen de valorar aquestes disciplines per culpa d’uns miserables interessos contraris als seus. A més, la competitivitat també afecta a les llengües. Avui he escoltat dir a un pare “les empreses només demanen castellà i anglès, no fa falta aprendre valencià”. Prompte escoltarem coses com “no fa falta que penses, mentre sàpigues prémer el play i el stop de la màquina, prou”.

Més competitius i més explotats. Pèrdua de consciència de classe i d’identitat. Llàstima.

En defensa de la Enseñanza Pública desde una perspectiva de clase

escuela públicaPoca gente negará que cada día somos más en defensa de la Enseñanza Pública, lo cual es sin duda algo esperanzador.

En cambio, hay una cosa que me preocupa: la banalización del tema y el desclasamiento de la defensa de la Enseñanza Pública. ¿Qué quiero decir con esto? -Debemos defenderla de manera indiscutible pero sin caer en posturas superficiales y desclasadas. No sólo se trata de postularse y movilizarse en contra de una determinada Ley. Se trata de que el empeoramiento de la Enseñanza tiene la raíz del problema en la lucha de clases y la fuerza de cada una de ellas.

No podemos ignorar que el objetivo del sistema educativo en el capitalismo es la reproducción de clases. Es decir, que el hijo del gran burgués acabe siendo un gran burgués, mientras que el hijo de un asalariado acabe siendo asalariado.

Como ya sabemos, el Estado en el que vivimos es un Estado capitalista y por tanto, debemos ser conscientes de que la denominada “igualdad de oportunidades” que dicen buscar las diferentes Leyes educativas es una auténtica falacia. El capitalismo es sinónimo de desigualdad y la clase que ostenta el poder (beneficiaría del sistema) no va a permitir que la Enseñanza Pública suponga un peligro para sus intereses. Es más, como todo aquello público, la enseñanza se ha convertido en un caramelo muy apetecible para determinados grupos empresariales, ya que además de la función ideológica les puede aportar importantes beneficios económicos.

Al mismo tiempo, la clase dominante en la actual fase del sistema económico necesita un sistema educativo que le proporcione mano de obra cualificada. Simplemente eso, mano de obra especializada en determinados trabajos técnicos. No necesitan formar gente con pensamiento crítico. Al contrario, necesitan convertir los estudiantes en mercancía. Una mercancía que tiene una peculiaridad: su stock se llama paro y es una de las armas más peligrosas de los capitalistas contra la clase trabajadora.

¿Pueden convertirnos en mercancía así como así? –no, debe haber un proceso en el que una serie de valores son inculcados para evitar la toma de conciencia de clase cuando el joven se aproxima al mercado laboral.

¿Y los profesores/as? –cada vez tienen menos margen de maniobra en todos los sentidos pues las sucesivas reformas educativas van minando el poder del docente. También sería conveniente estudiar en profundidad la cantidad de estos/as que militan en organizaciones obreras o por ejemplo, conocer la cantidad de maestros que secundaran las últimas Huelgas Generales.

Debemos defender la Enseñanza Pública frente a la privatización y la mercantilización sin olvidar que las conquistas de nuestra clase en materia educativa son el resultado de años de lucha y de la relación de fuerzas en cada contexto determinado. Por eso mismo, debemos ser conscientes de que las leyes mercantilistas de la Educación son producto de la relación de fuerzas actual. Y es esta relación la que determinará los futuros cambios educativos. Si la clase obrera cobra fuerza, obtendrá mejoras educativas para sus hijos. Si algún día toma el poder y construye el socialismo, la enseñanza será verdaderamente pública. Ese es el objetivo.

En defensa de l’Ensenyament públic des d’una perspectiva de classe.

escuela públicaPoca gent a hores d’ara negarà que cada dia som més gent en defensa de l’Ensenyament Públic, la qual cosa és sense dubte esperançadora.

En canvi, hi ha una cosa que em preocupa: la banalització del tema i el desclassament de la defensa de l’Ensenyament Públic. Què vull dir amb açò? -Devem defensar-lo de manera indiscutible però sense caure en postures superficials i desclassades. No sols es tracta de postular-se i mobilitzar-se en contra d’una determinada Llei. És tracta de que l’empitjorament de l’Ensenyament Públic té l’arrel del problema en la lluita de classes i la força de cadascuna d’elles.

No podem ignorar que l’objectiu del sistema educatiu en el capitalisme és la reproducció de classes. És a dir, que el fill del gran burgés acabe sent un gran burgés, mentre que el fill d’un assalariat acabe sent assalariat.

Com ja sabem, l’Estat en el qual vivim és un Estat capitalista i per tant, hem de ser conscients de que l’anomenada “igualtat d’oportunitats” que diuen buscar les diferents lleis educatives és una autèntica fal·làcia. El capitalisme és sinònim de desigualtat i la classe que ostenta el poder (beneficiaria del sistema) no va a permetre que l’ensenyament públic supose un perill als seus interessos. És més, com tot allò públic, l’ensenyament s’ha convertit en un caramel molt rentable per a determinats grups empresarials, que a més de la funció ideològica els pot aportar importants beneficis econòmics.

A més, la classe dominant en l’actual fase del sistema econòmic necessita un sistema educatiu que li proporcione mà d’obra qualificada. Simplement això, mà d’obra especialitzada en determinats treballs tècnics. No necessiten formar gent amb pensament crític. Al contrari, necessiten convertir els estudiants en mercaderia. Una mercaderia que té una peculiaritat: el seu stock s’anomena atur i és una de les armes més perilloses dels capitalistes contra la classe treballadora.

Però poden convertir-nos en mercaderia així com així? –no, ha d’haver un procés en el que una sèrie de valors són inculcats per tal d’evitar la presa de consciència de classe quan el jove s’aproxima al mercat laboral.

I els professors? –cada volta tenen menys marge de maniobra en tots els sentits doncs les successives reformes educatives van minant el poder del docent. També seria convenient estudiar en profunditat la quantitat d’aquests que militen en organitzacions obreres o per exemple, conèixer la quantitat de mestres que secundaren les darreres Vagues Generals.

Devem defensar l’ensenyament públic front a la privatització i la mercantilització sense oblidar que les conquestes de la nostra classe en matèria educativa són el resultat d’anys de lluita i de la relació de forces en cada context determinat. Per això mateix, hem de ser conscients que les lleis mercantilistes de l’Educació són producte de la relació de forces actual. I és aquesta relació la que determinarà els futurs canvis educatius. Si la classe obrera pren força, cada volta hi haurà millores educatives per als seus fills. Si algun dia pren el poder i construeix el socialisme, l’ensenyament serà vertaderament públic. Eixe és l’objectiu.

La defensa d’allò públic front al capitalisme rapinyaire

marea_blanca_EDIIMA20121128_0071_5Bé, amb manifestacions, activitats i lluita tractem de recuperar el que ens han furtat i tant va costar als nostres avantpassats. Però oblidem una cosa molt important: en quin context i condicions sorgiren aquests serveis públics i perquè.

Amb una simple comparança veurem que ni el context ni les condicions són les mateixes. Aquells serveis públics sorgiren per l’existència d’organitzacions polítiques i sindicals obreres amb força ací, i per l’existència de l’URSS, que representant l’esperança del milions de treballadors/es del món, obligava al capital a cedir per tal d’evitar revolucions al seu territori.

Pretenem recuperar allò perdut, però ni les organitzacions obreres tenen força ni existeix un gran Estat socialista amb suficient pes mundial. Per això, rés indica que el capital soltarà la presa després de haver posat les garres rapinyaires.

Hem de tenir clar que amb el sistema capitalista no anem a tornar recuperar pràcticament rés. És més, cada volta perdrem més i més. Per això serà necessari lligar la lluita pels serveis públics i els drets socials amb la lluita pel socialisme, únic sistema que ho pot garantir (i millorar). Eixa és l’única por dels capitalistes: la lluita organitzada pel socialisme i el comunisme.

lenin

Eixa és la clau, doncs amb organització, experiències com la Unió Soviètica de Lenin i Stalin, seran qüestió de temps. Si no, fixeu-vos en la por que tenen els enemics de classe que prohibeixen el nom de “Lenin” i no paren de retransmetre  documentals anti-estalinistes.

Llavors, deurem reconstruir el PCE de Pepe i Dolores i les Comissions Obreres de Marcelino. 

En què es converteixen les teves idees

cartelcheDurant la campanya de les darreres Eleccions Europees em vaig trobar un cartell de les Joventuts Socialistes prou curiós. El lema era “En què es converteixen les teues idees si no votes?”

En el cartell apareixia la silueta de la cara d’Ernesto Guevara amb el rostre de Mayor Oreja.

Supose que a l’hora de triar rostre haurien tingut molts aspirants del seu partit (per mèrits propis): Rubalcaba, Zapatero, Chacón, González, Solana, Almunia… però es van decantar per un del PP per a no ofendre papà.

Però és veritat, les coses van degenerant molt i les imatges estan molt per damunt del fons. És molt fàcil cridar consignes revolucionàries mentre formes part d’un partit socioliberal; és molt pràctic assistir a mítings de Rubalcaba amb la camiseta del Che; és molt senzill anomenar-se socialista mentre acuses a Cuba de dictadura; és molt humà estar contra la Guerra d’Iraq però callar contra la de Líbia o Afganistan; és comprensible canviar la Constitució junt amb el PP per a que el pagament del deute estiga per damunt dels Drets bàsics i després et manifestes per l’Educació i la Sanitat; és raonable queixar-se de la reforma laboral antiobrera del PP quan un any abans el PsoE va fer una altra semblant; també ha de ser lògic impedir fins a quatre vegades la dació en pagament en el Congrés i després assistir a la manifestació contra els desnonaments.

Però sobretot també és molt fàcil atacar als papàs quan ja agonitzen, perquè els mitjans ja s’encarregaran de posar la teua cara a la silueta del Che Guevara.

Abuelo, ¿para qué voy a la escuela?

Sentados en un banco están el abuelo y el nieto.

kalvellido-Abuelo, ¿para qué voy a la escuela?

-Para que todo continúe igual.

-¿Qué es lo que continuará igual?

-Que tú seas siempre quien eres, un asalariado, hijo y padre de asalariados.

-Y entonces, ¿estoy destinado a ser eso?

-Pues sí. Algunos llegan a tener una pequeña tienda pero en el fondo, si no trabajan no comen, como los asalariados.

-¿Y si quiero ser médico para curar a gente enferma? ¿O creador de medicinas?

-También son asalariados aunque algunos niegan lo evidente simplemente por tener unas condiciones un poco mejores.

-Abuelo, tengo una duda: si en mi escuela me preparan para seguir siendo pobre, ¿dónde enseñan a los amos?

-En las escuelas de amos. Allí les enseñan como tomarnos la medida.

-¿A qué te refieres con eso de “tomarnos la medida”?

-A aprender a vivir de nuestro trabajo sin trabajar ellos.

-¡Qué asco! Además me siento engañado por mis maestros…

-No hijo, ellos no tienen la culpa. También son trabajadores como nosotros.

-¿No saben para qué nos enseñan?

-Unos desgraciadamente no se cuestionan estas cosas y se limitan al guion del libro. Otros sí, y por eso intentan enseñarte al menos unos conocimientos y sobre todo a que mantengas la dignidad el día de mañana.

-¿Qué es la dignidad?

-Una cosa que solamente entenderás cuando puedas perderla.