Tres conflictos laborales con nombre concreto

cropped-novecento1

Caso 1 –

Contratan a una auxiliar de enfermería y en la entrevista de trabajo le dicen que no hable con la gente del comité.

Caso 2 –

Despiden a tres afiliados de CCOO en una empresa de 12 trabajadores que eran los que dinamizaban las asambleas de trabajadores.

Caso 3 –

Revocan a un delegado de CCOO con amenazas y cuando la empresa pierde el juicio de faltas contra derechos fundamentales, el trabajador es despedido junto a los compañeros que le apoyaron.

Nuestros abuelos eran analfabetos, pero sabían qué nombre tenía esto. 

Tres conflictes laborals amb nom concret

cropped-novecento1

Cas 1 –

Contracten  una auxiliar d’infermeria i en l’entrevista de treball li diuen que no parle amb la gent del comitè.

Cas 2 –

Acomiaden a tres afiliats de CCOO en una empresa de 12 treballadors que eren els que dinamitzaven les assemblees de treballadors.

Cas 3 –

Revoquen un delegat de CCOO amb amenaces i quan perden el juí de faltes contra drets fonamentals, és acomiadat junt amb els companys que el recolzaven.

Els nostres iaios eren analfabets, però sabien quin nom tenia això. 

La “Marca Espanya” i els mitjans goebbelians

Des dels mitjans de manipulació han deixat clar el missatge de que la vaga dels treballadors i treballadores d’ Iberia perjudica la imatge d’Espanya.

67FAC11C4353CDB10145CA1392760Per primera vegada hi estic d’acord: que en ple segle XXI perille el pa per a milers de famílies deu ser una imatge prou dolenta.

Tampoc deu causar bona impressió observar la quantitat de persones que busquen menjar als contenidors del fem. Menys encara conèixer eixes dades sobre els milers d’infants que només poden fer una menjada al dia. Què pensaran a l’exterior en  assabentar-se que la vivenda és un luxe i que milers de famílies son desnonades?

71706_458993667500007_788023352_nEl pitjor de tot és que alguns acaben amb tanta desesperació mitjançant el suïcidi. Precisament fa dos dies una dona va entrar a una sucursal bancaria i es va cremar a l’estil bonzo. Sabeu que va dir la televisió pública? – que la dona es va cremar al intentar prendre-li foc a la sucursal. Miserables.

Els mitjans goebbelians criminalitzen qualsevol lluita i només els preocupa la imatge dels que lluiten pel pa dels seus fills. Si és una de les imatges més dignes que es poden observar arreu de l’Estat!

Pareix el món al revés. Al final serà que els seus interessos i els nostres son antagònics i que la lluita de classes no és cosa passada.

Lecciones de democracia

v-uelve-elgrisLección 1

Alfon ya está en casa. ¿Está aprendida la lección, muchachos? –ya sabéis, ayer fue él, el próximo podéis ser cualquiera.

*Consejo personal: no te muevas ni protestes, pero sobretodo no se te ocurra organizarte. Si eres un privilegiado de tener trabajo y hay huelga: acude a tu puesto. Ese día es el único que protegemos tu Derecho al trabajo. Así que no juegues con fuego.

Lección 2

Los chavales del Lluís Vives de Valencia eran el enemigo. ¿Manifestarse y protestar a esas edades? –Les enseñamos que significa ir en nuestra contra. Así que ya sabéis pequeños discentes: tranquilitos ¿vale?

Lección 3

Ya ha declarado la twittera @almu_en_lucha por sus diabólicas citas. ¿Citar a Gramsci a estas alturas? -Otra que no se entera en qué siglo vive. Eso del socialismo y el comunismo está “desfasado”, no existen las clases sociales por mucho que lo parezca. Además, no somos ni de izquierdas ni de derechas. ¿Que ya decía eso José Antonio Primo de Rivera el siglo pasado? –pues ahora es la moda.

Ya sabéis niños y niñas. Dejaros de sueños y utopías y aterrizad en el mundo real. Dedicad vuestro twitter a seguir a Alejandro Sanz, Sergio Ramos y Rosa Díez (lo último). Y eso, ni se os ocurra cuestionar nuestro sistema.

Lección 4

¿Eres un “musiquillo terrorista” o escuchas a estos fanáticos? –mirad a Los Chikos del Maíz, Pablo Hasél o Valtónyc. En un abrir y cerrar de ojos les mandamos para la audiencia nacional mientras montamos toda una campaña de difamación con nuestros medios de comunicación (portadas incluidas). ¿Para qué tan radicales?- seguid a Sabina, que para eso pagamos.

Lección 5

¿Rodear el Congreso?-otros que no se enteran. Es un atentado contra nuestra Democracia. Que sí, que no es la vuestra, ¿pero que os quejáis? ¿Qué queréis, un teatrillo como en el 81’? –mejor un 36 ¿no?

Encima que tenéis la mejor selección de fútbol del mundo. Con lo bien que lo pasasteis tomando las calles con miles de banderitas de nuestra patria al grito de “¡yo soy español, español, español!”.

Lección final

Alumnos y alumnas: ¡SIT! 

La CEOE vol rebaixar salaris. A algú li estranya?

todo okultoLa CEOE demana al Govern més flexibilitat i rebaixar salaris. A algú li estranya?–Molts s’indignen per les demandes dels patrons però és la seua naturalesa parasitària. Es la lluita de classes, ni més ni menys. El que és incomprensible és que no tinguen resposta des de l’altre costat.

Però la CEOE a la seva, com és normal. En 2010 amb la Reforma laboral del PSOE, en 2012 amb la del PP. Han augmentat un 5% la seua taxa de guanys però volen més. Sense treva, insaciables. Jo si fóra ells aniria al gra i demanaria al govern l’ús del fuet a les fàbriques. Ja posats…

Però clar, ens diuen que hem viscut per damunt de les nostres possibilitats els banquers rescatats amb diners públics i blindats amb sous astronòmics; els ministres que després de privatitzar empreses públiques acaben treballant per a dites empreses privatitzades; els esportistes i “artistes” que apel·len al patriotisme barat mentre paguen impostos en altres països; la Conferència Episcopal que ens demana paciència i resignació mentre continua xuplant del bot i no pateixen cap retallada; les empreses que envien a milers de treballadors a l’atur i després ens volen traure la llàgrima fàcil amb anuncis cínics; els empresaris caritatius que exploten xiquets al tercer món; o els lladres que destrueixen els servicis públics mentre els seus amiguets, els voltors, esperen a l’aguait.

Mentrestant: augment del grau d’explotació, desnonaments, misèria, repressió, desnutrició, retalls, depressions, alcoholisme, pèrdua de drets, acomiadaments, suïcidis i joves aspirants a Gandia Shore.

Cada dia que passa l’emprenyament augmenta i la indiferència es va convertint en odi. Ells saben que “l’Estat del Benestar” ja és una utopia dins del sistema, i que l’ única esperança per a nosaltres és el socialisme. Per això, la seua única eixida és el feixisme, com indiquen els seus moviments. Espere que no siga tard per a evitar-ho encara que per desgràcia, a molts el feixisme els agafarà amb les mans alçades a ritme de batukada.

PD: ara que ho pense, el parlament porta més de 70 anys “segrestat”. ¡Manos arriba!

La CEOE pide rebajar salarios. ¿A alguien le extraña?

todo okultoLa CEOE pide al Gobierno más flexibilidad y rebajar salarios. ¿A alguien le extraña?–Muchos se indignan al ver las demandas de los patronos pero es su naturaleza parasitaria. Es la lucha de clases, ni más ni menos. Lo que es incomprensible es que no tengan respuesta desde el otro lado.

Pero la CEOE a lo suyo, como es normal. En 2010 con la Reforma laboral del PSOE, en 2012 con la del PP. Han aumentado un 5% su tasa de ganancia pero quieren más. Sin tregua, insaciables. Yo si fuese ellos iría al grano y pediría al gobierno el uso del látigo en las fábricas. Ya puestos…

Pero claro, nos dicen que hemos vivido por encima de nuestras posibilidades los banqueros rescatados con dinero público y blindados con sueldos astronómicos; los ministros que después de privatizar empresas públicas acaban trabajando para dichas empresas privatizadas; los deportistas que apelan al patrioterismo barato mientras pagan impuestos en otros países; la Conferencia Episcopal que nos pide paciencia y resignación mientras siguen chupando del bote y no sufren recorte alguno; las empresas que envían a miles de trabajadores al paro y luego nos quieren sacar la lagrima fácil con anuncios cínicos; los empresarios caritativos que explotan a niños en el tercer mundo; o los ladrones que destruyen los servicios públicos mientras sus amiguetes, los buitres, esperan al acecho.

Mientras tanto: aumento del grado de explotación, desahucios, miseria, represión, desnutrición, recortes, depresiones, alcoholismo, pérdida de derechos, despidos, suicidios y jóvenes aspirantes a Gandia Shore.

Cada día que pasa el cabreo aumenta y la indiferencia se va convirtiendo en odio. Ellos saben que el “Estado del Bienestar” ya es una utopía dentro del sistema, y que nuestra única esperanza es el socialismo. Por ello, su única salida es el fascismo, como indican sus movimientos. Espero que no sea tarde para evitarlo aunque por desgracia, a muchos el fascismo les pillará con las manos levantadas a golpe de batukada.

PD: ahora que lo pienso, el parlamento lleva más de 70 años “secuestrado”. ¡Manos arriba!

Sobre la donación de Amancio Ortega a Caritas

En primer lugar me alegra que haya una donación de 20 millones para que miles de personas puedan comer o vestirse. Pero no entiendo que un donante lo haga de manera pública. Cuando una donación se hace pública no puedo evitar hacer referencia al Potlatch de los indios kwakiutl.

Los 20 millones suponen para Amancio Ortega el 0 3 % del incremento de sus beneficios en 2011, unos 6.500 millones de euros (equivalente a unos 37 € de un trabajador con una renta de 12.000€).  Por muchos millones que sean no pueden esconder que su fortuna existe gracias el esclavismo, a la utilización de niños y niñas como mi de obra en el Brasil y la India, a salarios de 0,88€/día o a las ventajas fiscales allá por donde pasa.

Pero claro, en los medios aparece lo que aparece. El otro día, en el mercado del pueblo, un hombre mayor, el señor Vicent, decía que el gobierno debería facilitar las cosas a Amancio Ortega para que crease trabajo aquí.

-¿Como? –respondí- ¿Usted quiere que sus hijos y nietos trabajen en las condiciones laborales de los esclavos que tiene Inditex?

Como es normal, el hombre ni conocía la realidad de esos trabajadores y trabajadoras (muchos de ellos niños) ni quería que sus familiares tuvieran esas condiciones de vida, pero sí sabía que Amancio ha donado 20 millones de euros a Caritas. No aparecen por la TV las constantes denuncias de sindicatos y ONG por explotación y esclavismo contra estas empresas, pero si la limosna. Lavado de imagen en toda regla.

En la parada de la verdura continué explicando al señor Vicent que si Inditex no tiene esa producción aquí es simplemente porqué la mano de obra y los impuestos son más baratos allí. Aquí tributan un 10% de sus beneficios mientras que las Pymes lo hacen en un 25% y las grandes empresas en un 30%.

  • ¿Qué son 20 millones de euros para esta persona teniendo en cuenta que ha aumentado su fortuna en 6.500 millones en un año?
  • Qué son esos 20 millones en comparación a lo que deberían pagar en impuestos como hacemos el resto de los mortales?

Como he dicho al principio me alegra que Caritas, cualquier ONG o asociación tengan más recursos para los necesitados. Gracias a la caridad se evitará que la situación sea más dramática. No obstante me pregunto qué hemos hecho para evitar esta lacra social. Puede que sea más conveniente ir la raíz del problema y solucionarlo.

Para finalizar la conversación, el señor Vicent con su sabiduría me dijo:

-Cuando hay una hierba venenosa podemos hacer dos cosas para evitar el problema.

  1. Segarla: solucionamos el problema temporalmente pero volverá a aparecer.
  2. Arrancarla desde la raíz. No volverá a ser un problema.

Esa es la cuestión.

Sobre la donació d’Amancio Ortega a Caritas.

En primer lloc diré que m’alegra que hi haja una donació de 20 milions per a que milers de persones puguen menjar o vestir-se. Però no entenc que un donant ho faça de manera pública. Quan una donació es fa pública no puc evitar fer referència al Potlatch dels indis kwakiutl.

Els 20 milions suposen per a Amancio Ortega el 0’3 % de l’increment dels seus beneficis en 2011, uns 6.500 milions d’euros (equivalent a uns 37 € d’un treballador amb una renta de 12.000€).  Per molts milions que siguen no poden amagar que la seua fortuna existeix gracies l’esclavisme, a la utilització de xiquets i xiquetes com a ma d’obra al Brasil i la Índia, a salaris de 0’88€/dia o als avantatges fiscals allà per on passa.

Però clar, als mitjans apareix el que apareix. L’altre dia, al mercat del poble, un home major, el tio Vicent, deia que el govern deuria facilitar les coses a Amancio Ortega per a que creara treball ací.

-Com? –Li vaig respondre-. Vostè vol que els seus fills i nets treballen en les condicions laborals dels esclaus que té Inditex?

Com és normal, l’home ni coneixia la realitat d’eixos xiquets ni d’eixos treballadors ni volia que els seus familiars tingueren eixes condicions de vida, però sí sabia que Amancio ha donat 20 milions d’euros a Caritas. No apareixen per la TV les constants denuncies de sindicats i ONG’s per explotació i esclavisme contra estes empreses, però si la almoina. Llavat d’imatge en tota regla.

A la parada de la verdura vaig continuar explicant al senyor Vicent que si Inditex no té eixa producció ací és simplement perquè la ma d’obra i els imposts són més barats allí. Ací tributen un 10% dels seus beneficis mentre que les Pymes ho fan en un 25% i les grans empreses un 30.

  • Què son 20 milions d’euros per a aquesta persona tenint en compte que ha augmentat la seua fortuna en 6.500 milions en un any?
  • Què son eixos 20 milions en comparació al que deurien pagar en impostos com fem la resta dels mortals?

Com he dit a l’inici m’alegra que Caritas, qualsevol ONG o associació tinguen més recursos per als necessitats. Gracies a la caritat s’evitarà que la situació siga més dramàtica. No obstant em pregunte que hem fet per a evitar esta lacra social. Pot ser seria més convenient anar l’arrel del problema i solucionar-ho.

Per a finalitzar la conversa, el tio Vicent amb la seua saviesa em va dir:

-Quan hi ha una herba verinosa podem fer dues coses per evitar problemes.

  1. Segar-la: solucionem el problema temporalment però tornarà a aparèixer.
  2. Arrancar-la des de l’arrel. No tornarà a ser un problema.

Eixa és la qüestió.

Tu a Lapònia i jo a Sibèria

Ara fa uns mesos, Juan Rossell (president de la CEOE), va dir que si s’està cobrant un subsidi cal acceptar qualsevol treball “encara que siga a Lapònia”. A mi m’agradaria que comprovara que se sent al perdre un treball i haver de separar-te dels teus perquè quatre paràsits estan conduint a la classe treballadora a la misèria.

Per la seua banda, Juan Roig (Mercadona), ens va animar a “treballar com a xinesos”. Jo em conformaria de veure-li a ell treballant, simplement.

Tu a Lapònia i jo a Sibèria.

Tú a Laponia, yo a Siberia

Hace ya unos meses, Juan Rosell (presidente de la CEOE), dijo que si se está cobrando subsidio hay que aceptar cualquier trabajo “aunque sea en Laponia”. A mí me gustaría que comprobase que se siente al perder un empleo y tener que separarte de los tuyos porque cuatro parásitos están conduciendo a la clase trabajadora a la miseria.

Por su parte, Juan Roig (Mercadona), nos animó a “trabajar como chinos”. Yo me conformaría con verle a él trabajando, simplemente.

Tú a Laponia y yo a Siberia.

Algunes tàctiques de mafiosos i de gàngsters

1.      Si has de treballar dues hores extra al dia i no les cobres, l’empresari et diu què “tens sort de tenir treball”.

2.      En cas de no acceptar et diu “tinc un gran llistat de currículums esperant”. A voltes t’ho recorden inclús en forma de gracieta i sense vindre al cas.

3.      Fins i tot et presenten als candidats al lloc que ara ocupes. Que no se t’oblide que eres un número, i que prompte formaràs part de l’exèrcit d’aturats en la reserva.

4.      Si et veuen parlar amb un company fan el possible per tallar la conversa. No siga cosa que acaben unint-se i muntant un sindicat.

5.      Però tranquil, eres jove: treballaràs de quan en quan, amb contractes de pràctiques, sense contracte o amb la fórmula del miracle alemany: els “minijobs” per 400 Euros.

6.      Tens més de 45 anys? – possiblement no tornés a treballar. Si treballes haurà de ser segons el salari mínim com a molt i com un favor. Temporal, no ho oblides.

7.      Et jubilaries als 63 o 65? – ara gràcies al PSOE als 67, i possiblement amb el PP prompte serà als 70.

8.      Si prens la baixa per malaltia…el teu temps a l’empresa és qüestió de temps.

9.      Si l’empresa no té els beneficis esperats et poden baixar el salari en qüestió de segons.

10.  Vas a ser mare? – al carrer.

11.  Vaga? – si has demostrat el teu bon treball tindràs xicotetes represàlies com a mal menor,  però el més segur és que t’envien a omplir les llistes de l’INEM  o d’algun llistat ocult.

12.  Fins i tot comuniques que ha faltat un familiar directe teu i et respon el “jefe”: “ah, val!”.

13.  I el més greu de tot, s’han donat casos com el d’un acomiadament per tenir càncer: La despiden por tener cáncer. Açò no té nom.

El llistat és interminable. La seua avarícia també.