Sobre la llibertat de premsa

Estem acostumats a que en la televisió, la radio o els periòdics s’acuse a altres països de no tindre llibertat de premsa. És per això que hauríem de preguntar-nos l’estat de la llibertat de premsa a Espanya.

El primer que hauríem de fer és conèixer la propietat d’aquests mitjans, que pot ser pública o privada.

Els Mitjans de titularitat pública

imagesdSón propietat de tots nosaltres i estan regulades per Llei. A pesar de les delimitacions legals, els governs aconsegueixen utilitzar-la en benefici del poder econòmic. Tenim per exemple RTVE, Televisió de Catalunya o Canal Sur, etc.

Tampoc podem parlar de mitjans públics sense comentar el fenòmen de l’externalització de serveis. La compra de programes a productores privades suposa un desviament de fons públics cap a butxaques privades. Tenim l’exemple de la gestió de RTVV, en la qual només han fet que enriquir a quatre amics mentre ens deixaven sense una televisió pública, de qualitat i en valencià. És per això que devem preguntar-nos qui es beneficia finalment d’aquesta forma d’utilitzar un mitjà públic: les grans empreses i els bancs que financen als partits com el PP i PSOE, qui sempre estan al seu servei.

Els mitjans de propietat privada

Pertanyen a multinacionals i bancs, grans fortunes espanyoles, grans empreses de la construcció i l’església catòlica.

  • Mediaset España controla Tele 5, Cuatro, FDF, Divinity, entre altres. Els principals accionistes són Mediaset Investimenti (41,552%), del cual és accionista majoritari Silvio Berlusconi; y Grup Prisa (17,336%).
  • A3Media controla Antena 3, La Sexta, Onda Cero, La Razón, Europa FM, entre d’altres. Els principals accionistes són el Grupo Planeta amb un 41,70% (propietat de la família Lara) i RTL Group amb un 19,17%. En quant GIA La Sexta S.A. té com a accionistes a personatges com Alicia Koplowitz (FCC), Rafael del Pino Calvo-Sotelo (Ferrovial) o un dels especuladors mundials més influents, Georges Soros.
  • Prisa: El País, El Huffington Post, La Ser, As, Los 40 Principales, Cadena Dial, així com l’editorial Santillana, entre d’altres. Al voltant del 40% de Prisa fou adquirida en 2012 per Liberty Acquisition Holdingsy Special Purpose Acquisition Corporations (SPAC), entre els que trobem Goldman Sachs, Morgan Stanley o Deutsche Bank. La família Polanco és qui més accions concentra (16,13%). També són accionistes de Prisa el Banco Santander, Caixabanc, Telefónica o l’home més ric del món, Carlos Slim.

 Quin producte venen al públic?

Podeu observar com un mateix grup accionarial controla mitjans aparentment diferents com La Sexta, Antena 3 o La Razón; Tele Cinco i Cuatro, o El País i el Huffington Post. Com és evident, cap propietari deixa que es publique res en contra dels seus interessos. Es tracta d’oferir una certa diversitat sempre dins d’un marge que no es pot sobrepassar.

33Si vos fixeu, totes les tertúlies televisives i radiofòniques estaven marcades -fins fa poc de temps- per un bipartidisme descarat en el que tan sols apareixien CIU i PNV de quan en quan. Ara tot ha canviat: hi ha debats a tota hora, inclús en Prime Time. La principal novetat és que hi ha més opcions al debat. Podem trobar inclús noves forces polítiques extraparlamentàries.

A pesar del que puga parèixer, tot segueix el guió establert encara que apareguen representants de forces antisistema. És per això que quan apareix un dels nostres, sempre està en minoria i ha de fer front als clixés i a comportaments irrespectuosos de la resta. Altra història són aquells que accepten els marges del sistema i de la neollengua.

Quin paper tenen els mitjans en les Primàries? Si nosaltres tenim un sistema tant democràtic o més que les primàries, per què hem d’acceptar el que venen els mitjans?- Perquè ells decanten la balança entre candidats de qualsevol partit cap a aquell que més li convé. Entre un candidat desconegut i un que apareix a la TV, difícilment guanyarà el primer. Aleshores, que un candidat aparega en TV i altre no, és de tot menys democràtic. A cas penseu que amb el que val un segon de TV van a regalar-lo així com així?

Podem tindre la classe treballadora un gran mitjà de comunicació lliure de les mentides capitalistes? -No. Aquesta és la llibertat de premsa que tenim. Per això hem de crear milers de publicacions com aquesta a cada poble, barri o ciutat. “Crear dos, tres… molts Mundo Obrero, eixa és la consigna.”

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s