Aprendre de la història. Vencedors i vençuts

La història de totes les societats que han existit fins avui,  és la història de la lluita de classes.” Karl Marx i Friedich Engels.

Homenatjar a tots aquells i aquelles que han lluitat al llarg de la història en favor dels desposseïts és el mínim que podem fer. Aleshores, recuperar la història (de classe) ha de ser part d’eixe reconeixement, aprenent d’ella per a poder continuar-la de la millor manera.

Per a tal empresa considere convenient recordar les paraules del cantant Litto Nebbia “si la història l’escriuen els qui guanyen, això vol dir que hi ha una altra història”. I en això estem, recuperant la nostra des d’una posició desfavorable en el global de la història. Eixa que han escrit els guanyadors en tercera persona sobre nosaltres i que malauradament molts dels nostres han acceptat com a eterns perdedors.

Ara bé, podem acceptar la seva història o reivindicar la nostra. I si optem per la segona opció deurem aprendre tant dels encerts com dels errors, de les victòries com de les derrotes, de les batalles guanyades com de les perdudes, i en definitiva, de tota la nostra cultura revolucionaria.

I és ací on caiem en una gran errada. Com a desposseïts que som, predomina en nosaltres el reconeixement i la identificació amb els nostres que han perdut. Pot ser, hem acceptat el rol de víctima perpètua, ignorant que lluita de classes és el motor de la història.

reichstagHi ha un cas que resumeix tot l’anterior: la Revolució bolxevic i la victòria de la Unió Soviètica sobre el nazisme a la II Guerra Mundial. Encara que es reconeix per la majoria que la Revolució d’Octubre fou una gran victòria, sembla que va perdent adeptes a partir de novembre d’aquell mateix any sota justificacions del tipus: “La revolució traïda; el que vingué després era un capitalisme d’Estat; la burocratització, el terror stalinista, etc.”

D’aquesta manera, 27 anys després d’aquella revolució, pocs reconeixen com a pròpia la victòria de l’URSS sobre el feixisme. De fet, molts dels nostres reconeixen als USA o a les “democràcies europees” (burgeses) com a guanyadors. Així ens va.

I és què, si no reconeixem com a un triomf la construcció del primer gran estat obrer de la humanitat (amb els seus encerts i errors), difícilment acceptarem com a pròpia la victòria sobre el feixisme (i per tant sobre capitalisme mundial que el sustentava).

No obstant això, molts renuncien a l’URSS pel seu militarisme, obviant allò que deia Marx de “la violència és la partera de la història”. Açò no vol dir que ens agrade la violència sinó que no renunciem a ella com a llegítima defensa. Per més que vull no m’imagine als soldats soviètics arribant a Berlín amb una sonora batukada, ni signant en change.org per a poder ondejar la bandera roja al Reichstag.

stalinEns agrade o no, l’URSS guanyà una Guerra Mundial al capitalisme obligant-lo a que pràcticament fins la desaparició del bloc socialista, es veiés obligat a retrocedir i fer concessions a les lluites de la classe obrera. Podem comprovar com ens ha anat a la classe obrera des dels anys 90 arreu del món.

Als nostres enemics de classe encara els dol l’experiència soviètica i la victòria de 1945. Estan eliminant cada concessió a la classe obrera producte de les lluites emparades en aquella victòria. Amb raó deia Iósif Stalin que la Revolució d’octubre va inferir una ferida de mort al capitalisme mundial, de la qual no es reposarà mai.” De fet, encara estan tractant de curar-la.

Llavors, si veritablement aspirem a construir el socialisme caldrà recuperar la nostra història i aprendre (també) dels nostres que guanyaren.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s