Un altre viatge cap a Cuba (Gratuït?)

Avui en dia, seria impensable entendre l’alienació sense parlar dels mitjans de manipulació de masses. Des de la paraula més insignificant fins al documental més “rigorós” tenen l’objectiu (o “El objetivo”) de deformar i emmotllar el nostre pensament al capritx i als interessos de la classe dominant.

1453548_589937897738916_989335836_nAhir mateix un home deia en el bar que havia vist un espanyol en la TV que vivia a Corea del Nord i que a més a més defensava a “eixa dictadura infernal”. Davant de la curiositat del cambrer i d’un altre client va dir: “cal estar boig per a anar-se’n a viure allí amb la por que fan els ‘tios eixos’ amb els míssils nuclears”. En canvi, a ningú dels presents li preocupava gens ni miqueta els United States, campions del món en tir de bombes atòmiques en l’especialitat sobre població civil. Si fins i tot el bel·licista del President té un Premi Nobel de la Pau!

De la mateixa manera, qualsevol telespectador pot dir el llistat bàsic dels dictadors d’aquest món: Fidel Castro, Kim Jong-un i Stalin. Però este no va morir fa molts anys? – Correcte, però no està de més recordar que era molt roí . I no importa si eres de dretes o d’esquerres, sempre pots recordar-ho públicament.

El problema és que per exemple, els telespectadors desconeixen que Haití i la República Dominicana ocupen els llocs 161 i 96 al rànquing de l’Índex de Desenvolupament Humà de l’ONU mentres que Cuba el 59. És més, estic segur que molts desconeixen on es troben estos dos països (per no dir la seua existència).

Haití és un dels països amb major desigualtat del món. I dic jo: això no és una dictadura?- deu ser que no, que l’explotació de l’home per l’home és un fet democràtic. Per això jo recomane a les dictadures prendre com a exemple democràtic a Qatar, que té publicitat en les samarretes del futbol.

La veritat és que ahir en el bar també varen comentar que a Corea volen il·legalitzar el tercer partit. Va ser aleshores quan vaig decidir aportar una dada: es tractava de Corea del Sud.

Jo mateix vaig voler restar-li importància argumentant que ací a Espanya es normal això d’il·legalitzar partits (feixistes no, clar), colpejar als manifestants amb porres democràtiques, les escoltes telefòniques, el terrorisme d’Estat (GAL), les llistes negres i un sistema electoral que beneficia als partits del règim. Ara bé, tot açò seria impensable sense uns mitjans de comunicació controlats per la classe dominant i parasitària que ens mengen el cap perquè tot segueixi “atado y bien atado”.

En eixe moment em vaig guanyar el viatge gratuït a Cuba. I ací estic, esperant que me’l paguen…

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s