Concert

Les mans acariciaven aquell piano a la llum d’un ciri blanc. No s’escoltava res més que les suaus i entranyables notes d’aquell vell instrument.

El contracte entre els dits i el marfil es veia acompanyat per un líquid transparent fruit de la soledat en aquella misteriosa cambra.

Les tonalitats majors li pareixien tristes mentre que les menors li treien el somriure. Era conscient que per eixir del pou es feia necessari analitzar i conèixer la realitat des de la qual començar a remuntar. Aquelles melodies menors eren tristes com la veritat, però asseguraven que el seu pensament ja era conscient.

La música sonava. Ell era l’autor, l’intèrpret i l’oient. Sense cap dubte, un concert perfecte.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s