Competitivitat i Educació

tiempos-modernos

El Pla Bolonya suposa la mercantilització i la privatització descarada de l’Ensenyament en busca d’això que diuen “competitivitat”. Però a què ens referim quan parlem de mercantilització de l’ensenyament? –a convertir els estudiants en mercaderia qualificada i a privatitzar l’ensenyament públic. 

Els precursors d’aquest procés són el gran capital i els governs que estan al seu servei. Concretament a Espanya el govern del PSOE amb el vistiplau del PP. No ens ha d’estranyar que actuen així doncs els seus interessos són els contraris als de la classe treballadora.

fabrica_iphone_trabajadoras2Malauradament, pocs treballadors recomanen als fills estudiar una carrera “no competitiva” o “sense eixida”. En el llenguatge dels capitalistes una titulació “no competitiva” es tradueix a “no rentable” i per aquest motiu  perden suport públic.

Per exemple. El capitalista d’una fàbrica d’ordinadors no vol treballadors que pensen, vol gent que fabrique els aparells. Llavors, els governs només recolzen les titulacions “competitives”. És a dir, amb diners públics es beneficia al capital formant més mà d’obra qualificada de la necessària per tal de garantir atur i salaris baixos.

Ací hi ha un fet molt curiós. Sense privatitzar l’Ensenyament, els diners públics que provenen del nostre salari diferit es destinen a subministrar mà d’obra qualificada i gratuita al capital. No estaria de més que tots els que lluiten contra la privatització de l’Ensenyament lluitaren contra aquest robatori. Cal recordar que no es tracta de privatitzar simplement col·legis, sinó també d’una privatització dels beneficis de la Educació Pública.

En fi. Estudis tant necessaris per a la humanitat com Història, Sociologia, Música, Antropologia, Belles Arts, Humanitats o Filologia acabaran desapareixent. És una llàstima que molts treballadors i treballadores deixen de valorar aquestes disciplines per culpa d’uns miserables interessos contraris als seus. A més, la competitivitat també afecta a les llengües. Avui he escoltat dir a un pare “les empreses només demanen castellà i anglès, no fa falta aprendre valencià”. Prompte escoltarem coses com “no fa falta que penses, mentre sàpigues prémer el play i el stop de la màquina, prou”.

Més competitius i més explotats. Pèrdua de consciència de classe i d’identitat. Llàstima.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s