En defensa de l’Ensenyament públic des d’una perspectiva de classe.

escuela públicaPoca gent a hores d’ara negarà que cada dia som més gent en defensa de l’Ensenyament Públic, la qual cosa és sense dubte esperançadora.

En canvi, hi ha una cosa que em preocupa: la banalització del tema i el desclassament de la defensa de l’Ensenyament Públic. Què vull dir amb açò? -Devem defensar-lo de manera indiscutible però sense caure en postures superficials i desclassades. No sols es tracta de postular-se i mobilitzar-se en contra d’una determinada Llei. És tracta de que l’empitjorament de l’Ensenyament Públic té l’arrel del problema en la lluita de classes i la força de cadascuna d’elles.

No podem ignorar que l’objectiu del sistema educatiu en el capitalisme és la reproducció de classes. És a dir, que el fill del gran burgés acabe sent un gran burgés, mentre que el fill d’un assalariat acabe sent assalariat.

Com ja sabem, l’Estat en el qual vivim és un Estat capitalista i per tant, hem de ser conscients de que l’anomenada “igualtat d’oportunitats” que diuen buscar les diferents lleis educatives és una autèntica fal·làcia. El capitalisme és sinònim de desigualtat i la classe que ostenta el poder (beneficiaria del sistema) no va a permetre que l’ensenyament públic supose un perill als seus interessos. És més, com tot allò públic, l’ensenyament s’ha convertit en un caramel molt rentable per a determinats grups empresarials, que a més de la funció ideològica els pot aportar importants beneficis econòmics.

A més, la classe dominant en l’actual fase del sistema econòmic necessita un sistema educatiu que li proporcione mà d’obra qualificada. Simplement això, mà d’obra especialitzada en determinats treballs tècnics. No necessiten formar gent amb pensament crític. Al contrari, necessiten convertir els estudiants en mercaderia. Una mercaderia que té una peculiaritat: el seu stock s’anomena atur i és una de les armes més perilloses dels capitalistes contra la classe treballadora.

Però poden convertir-nos en mercaderia així com així? –no, ha d’haver un procés en el que una sèrie de valors són inculcats per tal d’evitar la presa de consciència de classe quan el jove s’aproxima al mercat laboral.

I els professors? –cada volta tenen menys marge de maniobra en tots els sentits doncs les successives reformes educatives van minant el poder del docent. També seria convenient estudiar en profunditat la quantitat d’aquests que militen en organitzacions obreres o per exemple, conèixer la quantitat de mestres que secundaren les darreres Vagues Generals.

Devem defensar l’ensenyament públic front a la privatització i la mercantilització sense oblidar que les conquestes de la nostra classe en matèria educativa són el resultat d’anys de lluita i de la relació de forces en cada context determinat. Per això mateix, hem de ser conscients que les lleis mercantilistes de l’Educació són producte de la relació de forces actual. I és aquesta relació la que determinarà els futurs canvis educatius. Si la classe obrera pren força, cada volta hi haurà millores educatives per als seus fills. Si algun dia pren el poder i construeix el socialisme, l’ensenyament serà vertaderament públic. Eixe és l’objectiu.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s