Historia d’un poble més

Aquell era un poble com qualsevol altre del seu voltant.

t_13_12_2011La seva biblioteca obria dues tardes per setmana doncs era més necessari destinar diners a la festa de la tauromàquia que a la lectura. Tampoc és que hi hagués molts usuaris per donar-li ús a aquell simple saló de lectura ni cap interès institucional en fer-la útil. Per la seva part, l’escola s’havia convertit en un passatemps per a uns i un concurs d’egoistes amb aspiracions personals per als altres.

La catequesis dominical mai havia deixat de ser socialment necessària. No perquè hi hagueren molts creients al poble, sinó al contrari, n’eren ben pocs. De fet, no creia ni el capellà, que considerava que devia seguir vivint del conte (mai millor dit). Encara així, molts dels no creients destinaven part del seu curt salari a lluir vestimenta els dies de festivitat religiosa. Una roba que havien de comprar fora ja que les tradicionals botigues havien desaparegut per culpa de la moda de comprar a les grans superfícies, a pesar del mal que aquestes feien a l’economia local i als salaris dels treballadors i les treballadores. Al final només quedaren bars en els que discutir de temes banals i veure futbol. Això sí,  a pesar de les seves bones cuines, la dieta mediterrània havia estat substituïda pel menú  de McDonals.

En quant a la música, els habitants optaren per gastar-se part del seu salari en anar a veure a cantants com Bisbal o Pitbull mentre deixaven d’anar a escoltar gratuïtament als veïns i veïnes que formaven la Banda del poble. L’Escola de música acabà desapareixent car ningú volia ser músic sense públic.

També resultava curiós que fou un poble d’amants de l’esport que no tenia esportistes. Els xiquets i xiquetes havien substituït (que no complementat) els jocs tradicionals pels tecnològics. Així, mentre tot el seu futur es desmuntava com un castell de naips, ells s’encegaven front la pantalla. Ara bé, del poble havien eixit set concursants de Gran Hermano, un col·laborador de Sálvame i un contertulià de la Ser. Tots aquests van ser declarats Fills honorífics del poble.

Per la seva part, les administracions sanitàries optaren per llevar primerament els consultoris d’aquells llocs on la gent no piulés per perdre’ls. Així acabà ocorrent al nostre benvolgut poble. Com anaven a lluitar els seus habitants per un petit consultori quan no lluitaven ni per unes condicions dignes al treball! Molts deien no poder permetre’s fer vaga perquè no podien perdre un jornal. En canvi, no dubtaven en gastar-se el doble en el sopar d’empresa per tal de mostrar fidelitat i obediència a l’empresari.

Finalment, el poble es convertí en una vila pacífica doncs resultava molt difícil discutir mitjançant monosíl·labs, tal i com va acabar reduïda la seva llengua. No obstant, el veïnat dominava els monosíl·labs de 3 o 4 llengües d’altres terres. De poc els va servir saber tantes llengües. El futur ja no era seu.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s