Manifestació: passeig o camí.

manifestacionLa situació de milions de persones és cada dia més dramàtica. A més existeix un ritme  frenètic i estressant que no es sap cap on es dirigirà. La majoria silenciosa en la que diuen legitimar-se aquells qui ostenten el poder va perdent adeptes en favor de moviments com les “marees”, “indignats” entre d’altres.

És innegable que es tracta d’un gran pas. No obstant això, ara toca preguntar-se d’on provenen i cap on es dirigeixen aquests moviments, saber quin objectiu persegueixen i com esperen aconseguir-lo.

Setmanalment tenim diverses manifestacions que comencen a ser massa i acabaran cansant fins al més voluntariós. Sobretot, perquè manifestar-se i anar-se’n a casa després em resulta un passeig. Fins i tot hi ha manifestacions amb motiu de l’efemèride d’una manifestació anterior. No sé si serà influència de Kafka, dels Monty Piton o de l’església catòlica, però així no fem rés.

Són necessàries les manifestacions però deuen estar encaminades cap a la lluita organitzada, i per tant no deuen caure en la rutina del passeig diari. De la mateixa manera, són necessaris les assemblees i els debats orgànics sempre que tinguen un sentit pràctic amb la corresponent aplicació al carrer. I quan parle de carrer no em referisc només al carrer Colón de València i a la Plaça Sant Agustí, em referisc a les fàbriques i al camp, que molts pareixen oblidar. Ahí hem d’estar.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s