Un dia més al País on mai no passa res

desnonaments noEren les 10 del matí al País on mai no passa res i Ricard es trobava al sofà mirant la TV com de costum. Aquell matí portava aproximadament una hora escoltant crits i consignes d’una manifestació o protesta però ell trobava més interessant el programa televisiu. De sobte, escoltà uns plors provinents de l’escala que trencaren la seva rutina matinal.

A través del mirall observà que hi havia molta gent al replà i la porta del 6é C estava oberta. Enmig de guàrdies i altra gent estaven la veïna i la seva filla plorant abraçades. En obrir la porta i preguntar a un Guarda es va assabentar de la noticia: el seu veí Joan s’havia suïcidat minuts abans de que el desnonaren.

Fins al moment, Ricard només coneixia aquest drama pel que eixia a la TV i sempre pensava que eren “coses que passen”. Fins i tot era d’eixos que pensaven que la majoria havia viscut per damunt de les seves possibilitats. Almenys això deien o insinuaven els tertulians del seu programa favorit. Però en aquest cas Ricard s’havia que el veí vivia en una més que modesta casa, com la seva.

Ricard va fer una ullada pel balcó observant a desenes de persones. La manifestació/protesta que escoltava era la gent de la PAH que havia intentat aturar el desnonament. Cap d’ells esperava el fatal desenllaç.

Joan tenia 45 anys, esposa i filla.  Des que varen adquirir el préstec amb el banc havien complit amb les quotes escrupolosament fins que ell va perdre el treball per una reducció de plantilla injustificada. En el moment del succés es trobava aturat i sense prestació; la dona netejava escales i cases per 200 euros al més mentre que la filla havia deixat els estudis universitaris per no pagar les abusives i excloents taxes. Joan només havia fet en la vida que treballar i proporcionar una vida digna als seus. Treballador incansable i home humil havia acabat sumit en una profunda depressió.

Ricard no imaginava que veuria de tan a prop un drama com aquest. S’havia acostumat a veure-ho als mitjans tranquil·lament sense parar-se a pensar que milers de persones treballadores acaben vivint situacions desesperants per culpa d’un sistema tan criminal. Des d’aquell dia, Ricard és un més contra els desnonaments.

STOP DESNONAMENTS

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s