Una nit més

La nit regnava a la república de la calma. La lluna vigilava que ningú la trenqués. Ell, contemplava l’escena des d’una butaca situada darrere de la finestra. Totes les llums dels pisos del veïnat s’havien anat apagant poc a poc amb el transcurs de la nit.

Sabedor del trist destí de cada nit, intentava aprofitar cada instant d’aquella profunda calma. Una tranquil·litat només interrompuda pel soroll del camió del fem que s’havia convertit en el concert nocturn per excel·lència.

Aquella nit es qüestionava si tenia la sensació de serenitat gracies a haver comprovat la seva absència durant el dia. Contraposava la calor amb el fred, el color blanc amb el negre, l’afirmació amb la negació… Poc a poc els ulls s’anaren tancant i els somnis aflorant.

Somniava que vivia l’escena de la pel·lícula Immortal Beloved” en la que Beethoven recorda com escapà de la violència de son pare i fantasieja fugir pel bosc, arribar a un llac i gitar-se damunt l’aigua  mentrestant sona la simfonia núm. 9.

Un viatge dur i llarg des del caos al cosmos.

10Ode an die Freude

“Freude, schöner Götterfunken,
Tochter aus Elysium,
Wir betreten feuertrunken,
Himmlische, dein Heiligtum.
Deine Zauber binden wieder,
Was die Mode streng geteilt;
Alle Menschen werden Brüder,
Wo dein sanfter Flügel weilt.”

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s