Díscol

Alguns s’estranyen què

avui jo  siga díscol.

Mentrestant motos trucaven

o es drogaven a la disco,

jo llegia i aprenia,

parlava i escoltava,

debatia i gaudia,

simplement: vivia.

 

Abans un boig lluny del ramat,

ara un general d’un nou afany.

El què deia temps enrere

i el què escric per a titelles,

només us diré ara

què raó el temps no en dona,

si els fets l’han fet ben bona.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s