Superficialitat

Pense que és un problema que hi haja gent a la que només li preocupe aconseguir un Iphone, portar la roba més moderna o el proper partit del seu equip de futbol.

Cadascú és lliure de preocupar-se o no del que li done la santíssima gana, faltaria més. El que vull dir és que no entenc com coses tant supèrflues acaben sent més necessàries que altres més bàsiques i fonamentals.

Joves matant-se al gimnàs per tal d’aconseguir un cos musculós; homes i dones que es sotmeten a operacions estètiques o que deixen d’alimentar-se correctament per tal d’aprimar; xiquets i xiquetes que aspiren a ser de majors concursants de Gran Hermano.

08_06_28_kalvellido

Quants canvien de canal en veure una pel·lícula en blanc i negre i es posen a veure Sálvame? –pot ser acaben de perdre l’oportunitat de veure “la dolce vita” de Fellini. O quants fan cara de fàstic en veure’t escoltar un cantautor o Bach? –i a tu et toca callar quan l’altre mou el cap escoltant al gran PitBull.

Quants concerts de bandes musicals que sent gratuïts es queden pràcticament sense públic, mentre s’omplin concerts del Justin Bieber amb preus desorbitats.

I qui és eixe Shakespeare? Un futbolista de la Premier?

 T’estan robant més apresa del que et penses la sanitat i l’ensenyament públics. Molt prompte no podràs operar-te o els teus fills seran analfabets per no poder pagar. Pot ser també et desdonen de ta casa i acabes dormint a un caixer i replegant menjar d’un contenidor.

 T’han furtat quasi tots els drets laborals i vas a ser un desgraciat el dia menys pensat. Acabaràs cobrant 400€ al més sense contracte, sense Seguretat Social, sense dret a prestacions socials ni a queixar-te. Aleshores comprendràs per a què servia una Vaga i quant necessari era el seu èxit.

Per si no ho saps, fora de ta casa i del centre comercial hi ha gent que lluita per evitar-ho. Molts son detinguts, colpejats, torturats o inclús perden un ull per un tret amb bala de goma.

Segur que diràs que no s’aconsegueix res lluitant. Pot ser cregues que tot el que tenim ha segut un regal de Sant Pere, Emilio Botín o tret d’un Kinder Sorpressa. Però no, els drets que tenim s’han aconseguit lluitant, treballant i gracies a que molta gent ha deixat el millor de sa vida per a que visquérem millor. No podem oblidar als que passaren per la presó, als qui foren torturats o assassinats.  

És la pura realitat. Mira cap a un altre costat si vols, no et meneges del sofà, no et preocupes per coses com aquestes.

Serà que nosaltres ens preocupem per gust.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s