Tres històries hores abans de la Vaga del 29M

És 28 de març i com qualsevol dimecres el mercat està muntat a la plaça del poble.

A la parada de la fruiteria es troben dos jubilats. De sobte s’escolta la megafonia d’un cotxe que porta hores i hores sonant pels carrers del poble des de fa dies per cridar a la Vaga. Un dels homes diu:

-Ja està el pesat del sindicalista este amb el cotxe. Clar, com li paguen tot…

En eixe moment l’altre exclama:

-D’això rés! Primer, t’he de dir que és el meu fill; i després que el cotxe és meu i la gasolina se l’ha pagat ell de la seua butxaca. A més no cobra pel que està fent, doncs ell treballa a una fàbrica a l’igual que la teua filla.

_________________________________________________________

A un racó d’Internet

Un blogger escriu un article en el que diu “Els alliberats sindicals viuen de l’estat i no treballen”, “les vagues no serveixen per a rés”, “les retallades són dures però necessàries”…

Mitja hora més tard apareix un comentari baix de l’article. És Francesc, el veí del blogger, que escriu el següent:

Francesc: -M’agraden moltes coses de les que escrius, però en aquest cas, has faltat a la veritat. Ací, al costat de ta casa hi ha una dona que és alliberada sindical, la meua mare. Saps les hores que treballa? Saps les hores que passa quan arriba a casa que continua parlant per telèfon amb treballadors que tenen problemes laborals? Saps que treballa moltes més hores de les que li paguen? Perdona’m si m’altere. Però com a veí teu, pense que el primer que has de comprovar és la realitat que t’envolta i no el que diga Intereconomía.

Pocs segons després entra altre comentari. Aquest és anònim:

Anònim: -No puc creure que un treballador vote al Partit Popular, però menys que critique a les organitzacions obreres pel fet de ser-ho, no pels seus errors.

Blogguer: -Podries dir el nom? perquè t’amagues?

Anònim: -Perquè el que dic jo em pot costar el lloc de treball, mentre que el que dius tú et portarà a ser contertulià de “la Noria” o de la Ser.

 _____________________________________________________

A la plaça major

La cuinera del bar, contempla com posen una pancarta al balcó de la seu del Partit Comunista. La pancarta diu “29M Vaga General”. En eixe precís moment passa el forner i esta li comenta: –-Ja veus, estos comunistes amb un local i tot. Com se nota que els partits cobren de l’Estat.

Però el forner li respon: -no, que m’ha dit el germà d’un d’ells que tots els mesos paguen el lloguer entre tots. Estan bojos, però són molt treballadors i honrats.

-ui! Jo que sóc socialista de tota la vida, i mai hem necessitat un local.

De colp i repent ix del bar un treballador que estava esmorzant: – xe tú, mira que són valents estos. Si no fora per estos ja ens haurien privatitzat l’aigua i ens hagueren omplit de PAI’s el poble.

-Jo també estava en contra d’això”, diu la cuinera.

-Doncs  jo recorde com deies abans que suposaria l’entrada de diners al poble, diu el forner. 

És fa el silenci.

-Demà vaga Vicent, no faltes.

-“Què bobos sou, no aneu a aconseguir rés”, diu la cuinera.

-Per suposat Joaquim, a les 5 de la matinada han convocat els comunistes el piquet al polígon.

-Estos comunistes sempre en tot –diu la cuinera…en fi, entre al bar que ha començat el “Programa de Ana Rosa”.

Marco Malenin

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s