Algunas tácticas de mafiosos y de gángsters

1.      Si tienes que trabajar dos horas extra al día y no las cobras, el empresario te dice qué “tienes suerte de tener trabajo”.

2.      En caso de no aceptar te dice “tengo un gran listado de currículums esperando”. A veces te lo recuerdan incluso como gracia y sin venir al caso.

3.      Incluso te presentan a los candidatos al puesto que ahora ocupas. Que no se te olvide que eres un número, y que pronto formarás parte del ejército de parados en la reserva.

4.      Si te ven hablar con un compañero hacen lo posible por cortar la conversación. No sea cosa que acabes uniéndote y montando un sindicato.

5.      Pero tranquilo, eres joven: trabajarás de cuando en cuando, con contratos de prácticas, sin contrato o con la fórmula del milagro alemán: los “minijobs” por 400 Euros.

6.      ¿Tienes más de 45 años? – posiblemente no vuelvas a trabajar. Si trabajas deberá ser según el salario mínimo (como mucho y como un favor). Temporal, no lo olvides.

7.      ¿Te ibas a jubilar a los 63 o 65? – ahora gracias al PSOE a los 67, y posiblemente con el PP pronto será a los 70.

8.      Si pides la baja por enfermedad…tu tiempo en la empresa es cuestión de tiempo.

9.      Si la empresa no tiene los beneficios esperados te pueden bajar el salario en cuestión de segundos.

10.  ¿Vas a ser madre? – a la calle.

11.  ¿Huelga? – si has demostrado ser un buen trabajador tendrás pequeñas represalias como mal menor,  pero lo más seguro es a que te envían a llenar las listas del INEM  o de algún otro listado oculto.

12.  Hay cosas fuertes, como comunicar que ha fallecido un familiar directo tuyo y te responde el jefe: “ah, vale”.

13.  Y lo más grave de todo, se han dado casos como el de un despido por tener cáncer: La despiden miedo tener cáncer. Esto no tiene nombre.

El listado es interminable. Su avaricia también.

Algunes tàctiques de mafiosos i de gàngsters

1.      Si has de treballar dues hores extra al dia i no les cobres, l’empresari et diu què “tens sort de tenir treball”.

2.      En cas de no acceptar et diu “tinc un gran llistat de currículums esperant”. A voltes t’ho recorden inclús en forma de gracieta i sense vindre al cas.

3.      Fins i tot et presenten als candidats al lloc que ara ocupes. Que no se t’oblide que eres un número, i que prompte formaràs part de l’exèrcit d’aturats en la reserva.

4.      Si et veuen parlar amb un company fan el possible per tallar la conversa. No siga cosa que acaben unint-se i muntant un sindicat.

5.      Però tranquil, eres jove: treballaràs de quan en quan, amb contractes de pràctiques, sense contracte o amb la fórmula del miracle alemany: els “minijobs” per 400 Euros.

6.      Tens més de 45 anys? – possiblement no tornés a treballar. Si treballes haurà de ser segons el salari mínim com a molt i com un favor. Temporal, no ho oblides.

7.      Et jubilaries als 63 o 65? – ara gràcies al PSOE als 67, i possiblement amb el PP prompte serà als 70.

8.      Si prens la baixa per malaltia…el teu temps a l’empresa és qüestió de temps.

9.      Si l’empresa no té els beneficis esperats et poden baixar el salari en qüestió de segons.

10.  Vas a ser mare? – al carrer.

11.  Vaga? – si has demostrat el teu bon treball tindràs xicotetes represàlies com a mal menor,  però el més segur és que t’envien a omplir les llistes de l’INEM  o d’algun llistat ocult.

12.  Fins i tot comuniques que ha faltat un familiar directe teu i et respon el “jefe”: “ah, val!”.

13.  I el més greu de tot, s’han donat casos com el d’un acomiadament per tenir càncer: La despiden por tener cáncer. Açò no té nom.

El llistat és interminable. La seua avarícia també.

El FMI reclama diners públics per a sanejar la banca espanyola

“To avoid resolution costs becoming too high for the industry to bear, especially in a reasonable time period, greater reliance on public funding may be needed, after exhausting options for private recapitalization,  to preserve financial stability and to avoid excessive deleveraging” Spain: Financial Sector Assessment, Preliminary Conclusions by the Staff of the IMF April 25, 2012

Començaré recordant que en 2010 Espanya ha gastat 87.150 milions d’euros en ajudes al sistema financer, amb el compromís de què a setembre de 2011 foren 336.960 milions.

Ara anem a la part nostra, la dels afectats. No crec necessari explicar fil per randa les retallades doncs les estem comprovant dia a dia. Més de 5 milions d’aturats i aturades, retallades a la sanitat i l’ensenyament, desnonaments de milers de famílies, supressió de les ajudes a la dependència, retallades en les ajudes a dones maltractades,  privatitzacions d’empreses públiques, una reforma laboral (continuació de l’anterior) que ens porta a una situació de misèria i un llarg etcètera…

 Retalls per a nosaltres, premis per a ells

Mireu la doble vara de mesurar: mentrestant el PP i CIU han evitat al Congrés la suspensió dels desnonaments durant el període més fred (de l’1 de novembre fins al 15 de mar), el govern ha prorrogat el deute dels equips de futbol amb Hisenda fins la temporada 2014-2015. Recordem que aquest deute és de 752 milions d’euros.

Per la seua banda, l’església catòlica no tindrà cap retallada. Deurà ser que el m2 al cel tindrà un preu similar al d’Espanya. Pobres bisbes…quin sacrifici!

Quasi tant temptadora com la idea d’anar al cel quan morim era l’estafa dels bancs i caixes als xicotets estalviadors (la majoria pensionistes), que s’està convertint en el “corralito” espanyol. Millor no parlem de les pensions multimilionàries dels consellers dels bancs per tal que no diguen tot el que han fet i desfet.

Finalment em pregunte: per a ells han de ser els diners que estan llevant a la nostra sanitat o el nostre ensenyament?

-Miserables!