Diguem les coses pel seu nom: Repagament, privatitzacions, sangoneres i voltors.

  1. Francesc Homs, el portaveu del govern català diu que “és ridícul que el govern espanyol diga que no hi haurà copagament sanitari, perquè ja hi ha, i cal dir les coses pel seu nom”. Doncs sí, ja hi ha, però el nom està equivocat, així com el fons de la qüestió. És diu re-pagament, perquè els serveis públics ja han estat pagats prèviament pels treballadors i treballadores, de manera que qualsevol nou pagament és un afegit al que ja hem pagat. Per tant, i que quede clar, s’anomena re-pagament.
  2. També afirma Homs que les mesures del govern central “no son suficients per tal de garantir l’estat de benestar”. El que tinc clar és que retallant i debilitant els serveis públics i bàsics no es garanteix el seu manteniment. Al contrari, és deteriora i es sentencia a mort. Mentrestant els voltors rapinyaires observen i esperen el seu moment. A aquest fenomen se l’anomena  deteriorament d’allò públic i privatització d’allò que els siga rentable després.
  3. José Ignacio Echáinz, secretari nacional de Sanitat i Assumptes Socials del PP ha dit què “Al pensionista que més li costaran els medicaments al mes van a ser vuit euros; això són quatre cafès a la setmana, 0.20 cèntims al dia. Altra volta el mateix. Si volen dir les coses tal i com són haurà de dir: els medicaments només li costaran quatre cafès i tota  una vida treballant i contribuint a la seguretat social.
  4. Per la seua part, el ministeri d’Educació proposa un augment de les tasses universitàries, fins un 50%. Segons el govern els universitaris paguen una mitjana del 16% i l’Estat el 83%. Altra volta la mateixa història. D’on provenen els diners de l’Estat? Dels paràsits? Vinga, anem a recordar les coses: els pares i les mares, els avis i les avies, els familiars i tota una generació ha lluitat pels seus drets i sobretot pels dels seus fills. A més són els qui han estat aportant part del seu salari a l’Estat per tal de que al menys hi hagués en un futur un Estat que garantís una vida el més digna possible per a les noves generacions. No han caigut del cel els diners de l’Estat ni són regalats per ningú.
  5. José Ignacio Wert, el ministre d’Educació, ha proposat un augment del 20% en el rati d’alumnes per classes i l’augment de l’horari dels docents. Tots sabem en quina situació estan deixant l’escola pública i qui son els responsables. De la mateixa manera som conscients que ni l’augment del rati ni de les hores dels professionals milloren l’ensenyament. Llavors és un augment de discents per aula, menys professionals per alumne. Açò s’anomena massificació i el seu objectiu és garantir l’augment del fracàs escolar dels xiquets i xiquetes de classe obrera.

En conclusió

Ens volen fer creure que les riqueses de l’Estat no son producte del treball, que no son fruit de la suor dels treballadors i treballadores. Pretenen que tornem a pagar per un servei que ja hem pagat. Estan fent que paguem aquesta crisi- estafa de la qual ells son els culpables. Estan destruint tot el que havíem construït. Volen acabar amb tot.

Si no volem re-pagament, privatitzacions, ni un ensenyament i una sanitat que discriminen als pobres, serà necessari que desapareguen els voltors rapinyaires, els paràsits  i les sangoneres que ens estan portant a la misèria.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s