Soliloqui d’un jove amb espectatives de vore futbol mentre es juga el seu futur

28 de març del 2012

Avui juga el Barça la Champions. Porte tot el dia currant, i per fi arriba la recompensa: partit televisat.

Ara quan acabe de treballar em dutxaré i em tombaré al sofà mentre prenc unes birres i pegue una miradeta al diari Sport. Pot ser vinguin un parell d’amics i pillem uns menús del Mc.Donals mentre veiem el partit.

És monòtona la vida, però crec que soc feliç. Entre setmana treballe i quan acabe descanse, sope, veig la Tv i a dormir per tal de tornar a començar la rutina. El cap de setmana treballe pràcticament durant tot el dissabte, però més animat ja que per la nit toca sopar i anar de festa. És el dia que més m’agrada de la setmana. Durant la setmana acumule ganes de festa. Quan arriba el dissabte per la nit em menge el món, i si fan futbol més encara. La nit del dissabte és sempre una passada. M’agrada anar de sopar abans de la festa, però no puc sempre perquè no m’arriba el sou. Amb el “botelló” bec tot l’alcohol que vull (he tingut diverses intoxicacions etíliques) però  no prenc drogues. Els diumenges no m’alce del llit pràcticament fins ben entrada la vesprada.

Soc collidor de taronja per a una ETT des que tenia 16 anys, treballe de sol a sol i em paguen 600 € mensuals, encara que sempre amb retràs. A més tinc problemes d’esquena i no em puc permetre agafar la baixa perquè perdria el treball. Els meus pares em diuen que em traga el Graduat Escolar, i que estudie un mòdul per tal de trobar algun dia un treball en millors condicions. Mai se m’ha donat bé l’escola.

El meu pare es troba en l’atur des de fa quatre anys; ma mare és funcionaria, encara que ara cobra molt menys que fa dos anys i a més està molt preocupada pels rumors d’acomiadaments en la sanitat pública. Ella i els companys han fet manifestacions i totes eixes coses que fan. A mi no em va tot això. Ella cobra més que jo i encara es queixa.

Parlant de manifestacions, avui han vingut uns homes d’un partit o sindicat, com es diga, a dir-nos que demà no anem a treballar perquè hi ha Vaga General. Ni boig deixe de treballar! No puc perdre un euro, estic estalviant per comprar-me la Play Station 3 i per acabar de pagar els cristalls tintats del meu cotxe. És veritat que aquesta gent pareixia tenir moltes raons. Però pase, com bé  diuen “qui estiga bé que no es menege”. Ens han oferit fer com que no ens deixen treballar per tal que la empresa no ens pose problemes. Però no val la pena tot això.

Tres companys meus si que faran Vaga. En veritat son valents. Mon pare em diu que si la empresa pren represàlies ho pagaran. Però si aconsegueixen alguna cosa aturant-se també em beneficiaré jo sense haver fet la Vaga.

Comence a sentir-me contradit. Tenen raó en això de què qui no te opció de parar de treballar per les pressions al lloc de treball s’entén que no paren. Però si els piquets t’ajuden deuria fer-la. Però total per a què! A la Tele tots diuen que la Vaga no ajuda a acabar amb la crisi, que no serveix per a res, que el país no està per a vagues, que “esto lo arreglamos entre todos”. Quin embolic! Deuré estudiar un poc per tal d’entendre aquestes coses…

Bo, què més dona, avui juga el Barça.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s